L’Audiència Nacional acaba de ratificar que no va dictaminar la supressió del Plus Conveni ni tampoc va ordenar la devolució de les quantitats percebudes durant 2011. En un acte del 5 de desembre la Sala del Social destaca que es va “limitar a desestimar la demanda” d’increment del Plus, tal i com demanava la Intersindical. Per tot això hem exigit a l’empresa que paralitze les deduccions mensuals del plus conveni, restituisca les quantitats indegudament deduïdes i torne a incloure el plus conveni en les taules salarials en els mateixos termes que abans de la sentència.
L’empresa, per tal d’abaratir el cost de l’ERO, es va inventar que la sentència de l’Audiència Nacional sobre el Plus Conveni l’obligava a reclamar als treballadors tot el que van rebre per este concepte durant l’any 2011. Ara, el jutge de l’Audiència Nacional li ha llevat la raó a l’empresa i li ha recordat que durant el juí tampoc va reclamar que es tornara cap quantitat de diners. La direcció de RTVV hauria de replantejar-se la seua decisió en la mesura que no té cap base legal i que està a punt de creuar la línia que separa l’abús del robatori.
L’EMPRESA OMPLI UN POAL AMB LES SEUES LLÀGRIMES DE COCODRIL
El passat 19 de novembre la empresa va anunciar que en la nómina de novembre anava a començar a deduir de la nómina les quantitats rebudes durant l’any 2011 en concepte de plus conveni i que esta quantitat, en el cas dels treballadors afectats per l’ERO es restaria en la seua totalitat del finiquito. Segons l’escrit on anunciava esta mesura “la empresa lamenta esta decisión, pero recuerda que el asunto acabó en la Audiencia Nacional y la citada sentencia nos obliga a tomar esta medida de solicitar la devolución de lo percibido por el citado plus”.
El ben cert és que la sentència a la qual es refereix l’empresa no obliga a res. Es tracta d’una retallada encoberta del salari dels treballadors i d’una forma d’estalviar diners en el finiquito de les persones afectades per l’ERO.
L’empresa “lamenta” que està “obligada” a reclamar els diners del plus conveni però en cap moment ha explicat en quin lloc de la sentència apareix eixa “obligació” que tant “lamenta”.
L’AUDIÈNCIA NACIONAL ES PRONUNCIA DE NOU I POSA L’EMPRESA EN EVIDÈNCIA
La Intersindical, només rebre la comunicació de l’empresa es va dirigir a l’Audiència Nacional per demanar una aclariment de sentència. El resultat ha sigut que la Sala del Social ha rebutjat fer esta aclariment en base a que havia passat el termini per demanar-la que era de cinc dies després de dictada la sentencia. El problema és que difícilment podíem demanar el 29 de novembre del 2011 un aclariment sobre una qüestió que s’havia produït el 24 de novembre del 2012. A pesar d’això, el jutge deixa les coses ben clares en el segon fonament del seu escrit:
“No cabe acceder a la pretensión del sindicato demandante, puesto que se han superado todos los plazos legales para la aclaración de la sentencia, no pidièndose la rectificación de errores materiales manifiestos, ni tampoco erores aritméticos.
Queremos destacar, en cualquier caso que la Sala se limitó a desestimar la demanda, lo que impediría, caso de poducirse en tiempo hábil, cualquier aclaración del fallo, que fue plenamente congruente con lo debatido en el juicio”.
Del text cal destacar dos afirmacions molt importants: la primera és que la Sala es va limitar a desestimar la demanda on es demanava l’actualització del plus conveni i res més. La segona afirmació igualment important és que, cas d’haver demanat nosaltres l’aclariment quan tocava, el jutge tampoc l’hauria fet perquè la sentència era clara i congruent amb allò que es va debatre en el juí. Congruent vol dir que el jutge no es va pronunciar en cap moment sobre qüestions sobre les que ningú li havia demanat que es pronunciara, com ara si s’havien de tornar els diners. Ni la vam plantejar nosaltres, ni la va plantejar l’empresa. I si no ho va plantejar l’empresa ni nosaltres és evident que tampoc anava a fer-ho el jutge.
SENSE VERGONYA, AMB MALA FÉ I SENSE COARTADA
Una de les conclusions que es poden treure del que acabem de dir és que el jutge, a pesar d’afirmar que no podia fer un aclariment de sentència, sí que l’ha feta. Segurament perquè no li haurà agradat ni miqueta ni gens que l’empresa estiga fent barbaritats utilitzant-lo a ell de coartada.
L’empresa, quan el pròxim dia 4 de gener continue llevant dels finiquitos dels treballadors afectats per l’ERO quantitats que poden superar els 2.000 euros ha de saber que està passant la ratlla que separa l’abús del pur robatori. Una línia que ja ha passat amb els treballadors acomiadats i que tornarà a passar amb la nòmina de desembre quan realitze les retallades en la nòmina de tots els treballadors.












