La decisió empresarial podrà impugnar-se pels representants legals o sindicals dels treballadors en base als següents motius:

a) Que no concorre la causa legal indicada en la comunicació escrita.

b) Que no s’ha respectat el que preveuen els articles 51.2 o 51.7 de l’Estatut dels Treballadors.

c) Que la decisió extintiva s’ha adoptat amb frau, dol, coacció o abús de dret.

La demanda haurà de presentar-se en el termini de caducitat de 20 dies des de la notificació als representants dels treballadors de la decisió d’acomiadament col·lectiu adoptada per l’empresari al finalitzar el període de consultes. Este procés tindrà caràcter urgent.

També, a nivell individuals, els treballadors que es consideren perjudicats per l’aplicació de l’ERO, podran recórrer a la justícia.

Fins ara el Conveni Col·lectiu de RTVV  ens garantia 45 dies per any treballat, però els pressupostos la Generalitat per a 2012  (article 26.3) dificulten l’aplicació del conveni:

‘Les indemnitzacions per acomiadament, cessament o extinció del personal laboral del sector públic empresarial i fundacional de la Generalitat que no siga personal directiu, no podran ser superiors a les establides per disposició legal de dret necessari. Seran nuls de ple dret els pactes, acords o convenis que reconeguen indemnitzacions o compensacions econòmiques superiors a les mencionades. Excepcionalment, mitjançant una resolució motivada, la Conselleria que tinga competències en l’àrea d’Hisenda podrà autoritzar imports superiors als indicats”

L’empresa que execute un acomiadament col·lectiu que afecte més de 50  treballadors haurà d’oferir als treballadors afectats un pla de recol·locació externa a través d’empreses de recol·locació autoritzades. El pla, dissenyat per a un període mínim de 6 mesos, haurà d’incloure mesures de formació i orientació professional, atenció personalitzada al treballador afectat i busca activa d’ocupació. El cost de l’elaboració i implantació del dit pla no recaurà en cap cas sobre els treballadors

Les consultes amb els representants dels treballadors no superaran els 30 dies i se centraran a debatre les possibilitats d’evitar o reduir els comiats col.lectius i atenuar les seues conseqüències amb mesures socials com ara la recol.locació, la formació o el reciclatges, per a la millora de l’ocupabilitat.

L’empresari comunicarà als treballadors  i a l’autoritat laboral l’abast de l’ERO:

a) L’especificació de les causes de l’acomiadament col·lectiu d’acord amb el que establix l’apartat 1.

b) Número i classificació professional dels treballadors afectats per l’acomiadament.

c) Número i classificació professional dels treballadors empleats habitualment en l’últim any.

d) Període previst per a la realització dels acomiadaments.

e) Criteris tinguts en compte per a la designació dels treballadors afectats pels acomiadaments.”
A diferència d’abans, la reforma elimina l’autorització prèvia que havia de donar  l’autoritat laboral (Direcció General d’Ocupació). Simplement informarà a Inspecció de Treball i a la Seguretat Social i “vetlarà per l’efectivitat del període de consultes podent remetre, si és el cas, advertències i recomanacions a les parts que, en cap cas, no suposaran la paralització ni la suspensió del procediment.
Transcorregut el període de consultes l’empresari comunicarà a l’autoritat laboral el  resultat. Si s’haguera aconseguit acord, traslladarà còpia íntegra del mateix. En cas contrari, remetrà els representants dels treballadors i a l’autoritat laboral la decisió final d’acomiadament col·lectiu que haja adoptat i les condicions del mateix ()

Comunicada la decisió als representants dels treballadors, l’empresari notificarà els acomiadaments individualment als treballadors afectats en els termes establits en l’article 53.1 d’esta Llei. Hauran d’haver transcorregut com a mínim 30 dies entre la data de la comunicació de l’obertura del període de consultes a l’autoritat laboral i la data d’efectes de l’acomiadament.”

Per primera volta es fa referència als ERO’s aplicables  a les empreses públiques. Fins ara s’havien dictat tot un seguit de sentències que havien tombat ERO’s  d’empreses públiques presentats per motius econòmics. Els jutges entenien que les empreses públiques no tenen els beneficis entre els seus objectius. Amb la reforma acaba amb eixa barrera. Estableix igualment les 4 causes clàssiques per a justificar l’ERO: econòmiques, organitzatives, tècniques o de producció, però fixa clarament quines són les econòmiques:

“s’entendrà que concorren causes econòmiques quan es produïsca en les mateixes una situació d’insuficiència pressupostària sobrevinguda i persistent per al finançament dels servicis públics corresponents. En tot cas, s’entendrà que la insuficiència pressupostària és persistent si es produïx durant tres trimestres consecutius. S’entendrà que concorren causes tècniques, quan es produïsquen canvis, entre altres en l’àmbit dels mitjans o instruments de la prestació del servici públic de què es tracte i causes organitzatives, quan es produïsquen canvis, entre altres, en l’àmbit dels sistemes i mètodes de treball del personal adscrit al servici públic”