L’Institut Valencià de la Vivenda, l’IVVSA, és una de les primeres empreses de la Generalitat on ja ha començat a negociar-se l’ERO. Negociar, per dir alguna cosa, perquè la trista realitat és que realitzades 3 de les 8 reunions previstes, l’empresa no ha fet ni la més mínima concessió. L’objectiu de l’ERO és tirar al carrer 252 dels 343 que formen la plantilla.
NO VOLEN NEGOCIAR, VOLEN TIRAR AL CARRER
Broseta no té cap voluntat negociadora. Des del dia en què va començar la primera reunió fins ara no s’ha produit ni un sol moviment ni un pas enrere per part de l’empresa. No hi ha voluntat de discutir cap mesura alternativa als EROs d’extinció. Ni EROs de suspensió ni mesures salarials ni reduccions de la llista d’acomiadats. Simplement es deixen passar els 30 dies preceptius marcats per la llei i prou. I la millor prova és que, a pesar de ser obligatori, encara no s’ha posat damunt la taula cap pla de viabilitat .
PRICEWATERHOUSE, EL JULIVERT DE TOTS ELS EROS
Els preparatius de l’ERO a l’IVSA, a l’igual que a RTVV, van començar amb la contractació d’un informe a l’empresa Pricewaterhouse. I exactament igual que ha passat ací, l’empresa s’ha negat a lliurar-lo als treballadors. Curiosament, l’ementat informe sí que està en mans de Broseta, la firma que ha guanyat el concurs per realitzar l’ERO i que és l’empresa liquidadora que fa el paper que pròximament realitzarà Garrigues a RTVV.
El no lliurament de l’informe Pricewaterhouse és una mostra més de la poca voluntat negociadora de la Generalitat que a nosaltres ens resulta dolorosament familiar.
LA REFORMA LABORAL AMB TOT LA SEUA ESPLENDOR
L’ERO de l’IVSA utilitza tota la bateria de mesures regressives que ha posat en marxa la reforma laboral, tant en les empreses públiques com privades. En l’escrit enviat per l’IVVSA a la Direcció General de Treball es justifica l’ERO en causes productives, organitzatives i econòmiques. Unes causes que, abans de la reforma, no hauria pogut argumentar. I, tot això, adobat amb l’anunci d’uns criteris per a designar els treballadors acomiadats que són un veritable camp de mines. Veure l’escrit d’obertura de l’ERO.
El dia que l’Empresa i Broseta notificava als Representants dels treballadors l’inici de l’expedient de regulació d’ocupació, Fermín Palacios, propietari del Sindicat Independent (àmpliament conegut per la seua inclinació feixista i per haver ostentat un càrrec de responsabilitat a l’administració valenciana), li va demanar a Broseta que informara als representants dels treballadors, en eixe mateix acte, si hi havia possibles acomiadats dins del grup de representants dels treballadors. Llògicament van contestar que sí, que de moment si. Açò vist des de fora és una clara, directa i intimidant forma de ficar-los la por al cos, per a que foren conscients de que el seu treball depenia de cóm de fort defensaren els drets dels treballadors als que en realitat estaven representant.
En aquest inici de negociació, no crec que cap persona siga capaç de trobar la “bona fe” que en tota negociació de ERO ha de demostrar l’empresa que l’executa. Així com tampoc es pot entendre que Broseta censure a la Delegada Sindical d’Intersindical, eliminant sistemàticament les seves intervencions, en les Actes de la negociació, fins al punt que la Delegada li ha passat el text censurat que ha argumentat a l’última sessió de negociació per escrit per a que no trobara més excuses per a la censura. Però sorprenentment, així i tot, Broseta ha censurat el text que us deixe ací:
“Intersindical insiste en que existe una falta de coherencia organizativa que la empresa plantea tras el ERE. Para demostrarlo, Intersindical aporta el organigrama de la empresa en el año 1999, en que existían las mismas direcciones que se dejan tras el ERE pero había 204 trabajadores de los cuales 22 eran directivos y responsables (< 11%). Tras la aplicación del ERE, la empresa pretende dejar en plantilla 76 trabajadores, de los cuales 18 son directivos y responsables(< 24%). Todo ello, según el informe de PriceWaterhouse Coopers, utilizando como excusa los motivos de eficacia y eficiencia.
Intersindical demuestra de este modo, que el ERE no responde a estos motivos, y mucho menos económicos cuando la realidad es que se aumenta a más del doble la proporción de directivos y altos cargos disminuyendo sustancialmente el número de trabajadores.
Por todo ello, si como ustedes afirman, estuviesen realizando un ERE utilizando argumentos de eficacia, eficiencia y austeridad, no se entiende un despido tan gravoso para el total de los trabajadoes, puesto que si se hubiera realizado una organización estructural coherente con el alto número de directivos que mantienen, debería quedarse al menos una plantilla proporcional, alcanzando al menos el número de trabajadores que se tenía en el organigrama del año 1999, puesto que en ese momento no existían la mayoría de los departamentos y de las direcciones que con el ERE ustedes hacen desaparecer. “
Tot seguit açò, el President del comitè d’Empresa, (pertanyent al sindicat UGT i amb carnet del PP) va fer constar que açò que Intersindical argumentava no era recolzat per la resta del comitè. (Encara que en una votació prèvia, havia segut recolzat i a més a més aplaudit, per els sindicats CCOO i CSIF però havia rebut els vots en contra del Sindicat Independent i d’UGT, que defensaven la proposta del informe de la Price)
I amb la inestimable ajuda d’UGT i del SI, Broseta i la gerència de l’IVH,SA executà primer l’ostigament, després la censura i finalment l’acomiadament de la persona d’Intersindical que va proporcinar aquest argument a la taula de negociació.