La primera reunió de l’ERO ha servit per posar en evidència la inconsistència dels arguments de Garrigues i PricewaterhouseCoopers (PwC) per acomiadar vora 1.300 treballadors. El representant de Garrigues ha culpat els treballadors de l’actual situació econòmica en negar-se a considerar els efectes que ha tingut la pèssima gestió de la direcció de l’empresa. Per la seua banda, el representant de PwC ha sigut incapaç de defensar l’informe que ells mateixos han fet. Cap dels dos ha pogut dir quant costarà l’externalització de serveis que plantegen ni el cost d’aplicar l’ERO.
La bona notícia és que tots els sindicats hem actuat en bloc a l’hora de criticar els plantejaments que han fet Garrigues i PwC. En acabar la reunió hem reclamat una desena de documents perquè, tot i haver-nos donat més de 2.000 folis, ens falta informació clau sobre qui és qui en esta empresa, on està , des de quan i on treballa.
UNS ROBEN I ALTRES PAGUEM
Que la situació econòmica de l’empresa està mal ja ho sabem tots. El problema és que Garrigues no entén què significa ser un servei públic i, a més, s’entesta en voler fer pagar els treballadors, i únicament als treballadors, l’actual situació. No som nosaltres els que hem robat ni els que haurem de donar explicacions en l’Audiència Nacional de les nostres malifetes. Tampoc som nosaltres els que cobrem 600.000 euros per fer tres publireportatges per al PP com el senyor Quintela.
ELS BOLLICAOS DE PRICEWATERHOUSECOOPERS
Si Garrigues s’ha encarregat d’afirmar que les coses estan mal, PwC s’ha encarregat hui de dir com es pot augmentar la productivitat que és tant com dir quants treballadors pot estalviar-se l’empresa. Els seus suggeriments són autèntics destarifos que ratllen l’esperpent. Passen per duplicar la durada de les notícies, per repetir les mateixes notícies en diferents informatius, que la ràdio no cobrisca rodes de premsa a l’espera que la tele li envie l’àudio i d’augmentar el nombre de notícies per treballador com qui fabrica bollicaos.
Els treballadors de programes van al carrer perquè el seus continguts s’externalitzen. Però resulta que ni Garrigues ni PwC han sabut dir el que costarà externalitzar ni el que costarà aplicar l’ERO. I tot això sense saber tampoc el contingut del contracte-programa que és el que ha de dissenyar el model de RTVV que reclama la nova llei.
Com s’atreveixen a vendre les bondats d’una cosa que no saben el que val ? On està escrit que externalitzar resulta més barat ?
ENS ENGANYEN I JUGUEN AMB NOSALTRES I AMB EL CONVENI
PwC reconeix en el seu informe que no té dades per calcular el cost de l’externalització, però alhora va donar al Consell d’Administració de RTVV un treball on sí el calcula. I amb això ens ha enganyat a nosaltres en amagar-nos informació i ha enganyat al Consell d’Administració amb un document que de tan inconsistent és quasi una broma.
Del treball de PwC es pot dir de tot menys que és seriós: hi ha una muntonada d’errades, juga amb les categories laborals com si foren cromos i transgredeix a consciència el Conveni Col.lectiu.
ACÍ NINGÚ NO ES RESPONSABILITZA DE RES
La gestació de l’ERO és la història d’un despropòsit. PwC diu al principi del seu informe que la única informació que té és la que li ha passat la direcció de l’empresa i que “no ha realizado verificación alguna en cuanto a la exactitud o veracidad de dicha información y por tanto no asume ninguna responsabilidad relacionada con la misma”. Després, Garrigues diu que tot el que planteja en el seu informe sobre les causes organitzatives, productives i tècniques que justifiquen l’ERO ho ha fet en base als estudis i l’informe de PwC. D’esta manera, Garrigues li passa les responsabilitats a PwC.
Segurament, una bona part de les pífies que conté l’informe PwC es deuen a que li han preguntat a alguns jefecillos il.lustrats que tenim en la tele i en la ràdio que no saben fer la o amb un canut. Si hagueren preguntat als que treballem, almenys sabrien que “fer nevera” no és igual que “fer congelador”, com diu l’informe PwC.
Ací ningú no es responsabilitza de res. I estos són els professionals ?
