El Comité d’Empresa i la direcció de RTVV no han aconseguit acostar postures a l’hora de determinar si hi ha motius econòmics per a justificar l’ERO. Els representants dels treballadors hem comptat amb l’assessorament de dos economistes mentre que la veu de l’empresa l’han duta els advocats de Garrigues. El principal punt de discrepància és que les causes de l’actual situació els importa un rave als que ens volen tirar al carrer. Així, serà difícil que ens venguen cap cabra.

UNS AL CARRER I ALTRES A GUANYAR DINERS

 Garrigues pretén que ha realitzat una anàlisi imparcial sobre la situació econòmica de l’empresa, però és evident que es tracta d’un informe de part completament esbiaixat. Per a nosaltres no té sentit parlar de pèrdues econòmiques sistemàtiques o persistents, quan RTVV no es va crear per guanyar diners, sinó per oferir un servei públic. En este sentit no podem admetre que es parle d’una situació sobrevinguda. El més estrambòtic de tot és que Garrigues intenta pontificar sobre els plantejaments econòmics de la futura RTVV quan encara no ha sigut aprovat el contracte-programa que és on es concretarà la seua viabilitat. Això per no parlar del seu convenciment que externalitzar servicis abarateix costos, un axioma que res te a veure amb la realitat. La millor prova és que si algú opta per quedar-se amb algun dels serveis que s’externatlitzen només pot ser perquè pot guanyar diners.

 ELS PROFESSIONALS DE L’AUTOBÚS

Més greu encara és que Garrigues, en base a una suposada professionalitat, es negue en redó a parlar de les causes que ens han dut a l’actual deriva econòmica. Per als seus advocats no existeix Gürtel, ni la visita del Papa, ni la gestió funesta dels directius. A ells no els importa que RTVV no està arruïnada, sinó saquejada. Únicament els interessa que el balanç de despeses i ingressos no quadra, sense interessar-los el per què. D’ahí a culpar els treballadors de la situació i enviar-los al carrer, només n’hi ha un pas.

Li ho hem explicat a Garrigues amb un exemple i no han dit que no: El seu plantejament és com si el revisor d’un autobús et furta la cartera i a continuació et demana que li ensenyes el bitllet.

- Tu li dius, “escolte que acaba de furtar-me la cartera i s’ha quedat amb els diners i el bitllet”.

- I ell et contesta: “mire vosté, a mi no m’interessa si li han furtat la cartera, la meua obligació es demanar-li el bitllet i si no el té, se’n baixa en la pròxima parada”.

- “Però si és vosté qui m’ha furtat la cartera!”.

- “Que na, que el bitllet o se’n baixa”.

Doncs bé, el que demana Garrigues és que la víctima del robatori se’n baixe en la següent parada i es quede atònit en mig del carrer, sense cartera i sense autobús. De fet, la cartera ja ens l’han furtada, ara el que volen és que ens baixem de l’autobús i ens quedem sense faena.

 I ARA, QUÈ?

Doncs ara, el que farem és presentar les nostres al.legacions per escrit perquè consten en acta per tal de carregar-nos de raó si l’ERO finalment acaba en els tribunals.

En la pròxima reunió, que es farà dimarts, parlarem de les suposades causes productives, tècniques i organitzatives que, segons l’esperpèntic informe PwC també justifiquen l’ERO. Els esperem amb l’escopeta carregada i amb una magnífica sorpresa.

Per cert, l’empresa ha començat a lliurar-nos la documentació que li hem demanat. De moment, ja ens ha reconegut que no té feta la catalogació de llocs de treball. La primera en la frente.