TOC, TOC, TOC.. JARABA, ESTÀS AHÍ?

El senyor Jaraba ha enganyat els treballadors, a les Corts, al Consell d’Administració, a la Inspecció de Treball i a l’estel de l’alba sobre l’abast i contingut de l’informe PwC Es tracta d’un informe pel qual hem pagat vora 200.000 euros i que té menys valor que el paper que costa imprimir-lo. Ens preguntem per què l’ha pagat i l’ha donat per bo amb els ulls tancats. Sobre tot quan el seu objectiu és justificar l’acomiadament de 1295 treballadors.

JARABA ENGANYA A TOTS

El senyor Jaraba ha estat presentant l’informe PwC durant tot un any com un document intern de treball i eixa ha sigut l’excusa per no lliurar-lo als sindicats, a les Corts ni al Consell d’Administració. També és l’excusa que va utilitzar l’empresa davant la Inspecció de Treball per no donar-lo als representants dels treballadors. Ha enganyat a tots: l’informe PwC no és cap document intern de treball, sinó el contingut pur i dur de l’ERO.

El senyor Jaraba ha pagat amb diners públics un informe amb l’objectiu de justificar l’externalització de programes sense aportar cap tipus d’argument i on es plantegen coses tan estrambòtiques com que la manera de tirar al carrer la meitat dels periodistes és fer que aquells que es queden facen les notícies el doble de llargues.

SENYOR JARABA: O DONA LA CARA, O TORNA ELS DINERS

Ningú donaria per rebudes les claus d’un pis si tinguera la casa plena de goteres, les parets plenes de clavills i els taulells del pis ballant. Jaraba és una altra cosa. Per això ha pagat religiosament PwC a pesar de la ínfima qualitat del seu treball.

El senyor Jaraba té dos camins: exigir a PwC que torne els diners que ha rebut per fer un treball que no comparteix, o anar a la reunió que farem demà, dimarts, per negociar l’ERO i donar la cara. Si no ha tingut vergonya de pagar diners públics, no hauria de tindre vergonya de defensar l’informe. El que no pot fer és pagar i amagar-se. Sobre tot quan l’informe serveix per avalar que 1295 treballadors vagen al carrer.