Els arguments que dóna PwC per justificar l’acomiadament de fins a 1295 treballadors són d’una frivolitat feridora. Hui, el responsable de l’informe -no sabem si per problemes personals o pel pànic escènic que li ha produit haver de defensar els despropòsits del seu informe-, no ha assistit a la reunió. Per la seua part, l’empresa Garrigues, que és l’encarregada de gestionar l’ERO, s’ha negat, per segona vegada, a defensar l’informe de PwC argumentant que “no me toca”.
Les nostres crítiques a PwC han sigut reforçades amb un informe elaborat per per la Universitat de València en el qual es denuncia amb contundència la falta de rigor de l’ERO i on adverteix que és inviable des del punt de vista de la qualitat periodística. Este informe, elaborat a iniciativa de la Intersindical Valenciana, ha sigut assumit pel Comité d’Empresa i s’ha adjuntat a l’acta per tal de fonamentar possibles impugnacions.
LA MAGNITUD DEL DESTARIFO
Pot semblar una simplificació, però podem assegurar que la base que té PwC per argumentar l’acomiadament de 1295 persones és allargar notícies, repetir-les i augmentar les que fa cada treballador. A partir d’ahí, un parell de regles de tres de l’estil “si tres treballadors fan 9 notícies de 40 segons, quants treballadors podem tirar al carrer si les 9 notícies són de 60 segons? I si a més, en compte de fer 9 notícies, en fan 11? Tot pura mecànica.
Els plantejaments de PwC són un atemptat contra tots els principis informatius tal i com demostra l’informe fet per tres professors de la Universitat de València i paga la pena llegir-lo per comprovar la magnitud del destarifo.
PwC tampoc té cap argument per defensar que la externalització sempre és més barata, un dogma que hem demostrat amb exemples reals que és més fals que una moneda de set euros.
MOLTES PREGUNTES I CAP RESPOSTA
PwC no s’ha conformat a plantejar un acomiadament partint de fer unes quantes regles de tres, sinó que ha entrat com un elefant en una cristalleria en el nostre Conveni Col.lectiu jugant amb el nostre dret a la negociació col.lectiva i barrejant categories i parlant d’altres que no existeixen. Això per no parlar del fet que se’ns ha negat sistemàticament l’accés a l’informe durant un any en contra del que marca l’Estatut dels Treballadors. PwC també ha donat l’esquena al Consell Valencià de Cultura i a les seues propostes per al foment del valencià.
Els representants dels treballadors hem fet un allau de preguntes per evidenciar les incongruències, llacunes i desficacis de l’infome. Com per exemple, les dades contradictòries, o el fet de demanar la externalització sense quantificar el seu cost , ni el de l’aplicació de l’ERO. Però, com hem dit, ací ningú respon ni es fa responsable de res.
QUIN DRET TENEN A JUGAR AIXÍ AMB ELS TREBALLADORS?
L’única base per a tirar 1295 persones al carrer és l’informe PwC, però, com estem farts de dir, ningú es responsabilitza de l’informe PwC. Per la seua part, Garrigues, que no assumeix l’informe, resulta que sí està disposat a aplicar els acomiadaments centrant-se, únicament, en les causes econòmiques. L’ERO, segons diu, l’aplica per garantir el futur de l’empresa, però resulta que el futur de l’empresa el marca el contracte-programa i este encara no existeix. Com pot aplicar-se un ERO sense saber què espais i amb quants diners finançarà la Generalitat la futura RTVV? Quin dret tenen a jugar així amb els treballadors?
La pròxima reunió serà dijous. Vindrà PwC?
Pel que conteu, crec que està molt clar que no es pot arribar a cap acord que no siga mantindre TOTS els llocs de treball. Com que eixa proposta és inviable perquè aquest no és un ERO econòmic sinó polític, arribar a un acord seria debilitar moltíssim les més que previsibles reclamacions judicials.