L’empresa cada vegada demostra menys voluntat de negociar. Hui, el Secretari General, Juan Prefaci, ni ha vingut ni ha donat explicacions de per què no venia. La part social considera que els interlocutors que han quedat, per molta legitimitat que tinguen, no tenen capacitat de negociació. I així s’ha demostrat hui. En la reunió, que ha sigut maratoniana, hem trobat noves vies d’aigua en l’informe PwC i hem parlat, entre altres qüestions, d’externalització de programes i serveis tècnics, d’indemnitzacions, baixes incentivades i prejubilacions. Sense cap èxit.
L’INFORME PwC CONTINUA FENT AIGÜES
Hui, novament, hem criticat l’informe PwC i ho hem fet perquè és la base en la qual se sustenta la major part de l’ERO. En la darrera reunió ja vam posar en relleu que l’informe que van donar al Comité d’Empresa no era el que es va contractar. Hui hem demostrat que l’informe que tenim l’havia fet PwC quan ja no tenia cap relació contractual amb l’empresa, sense cobertura pressupostària i després que Garrigues guanyara el concurs per aplicar l’ERO. És a dir: Garrigues va guanyar el concurs per aplicar l’informe PwC el 29 de febrer del 2012 i resulta que l’informe que ens han donat el va fer PwC entre maig i juny del 2012. Nosaltres pensem que les improvisacions, mancances, contradiccions i faltes de rigor que estem destapant qüestionen greument la posada en marxa de l’ERO i la seua justificació.
ELS NÚMEROS NO QUADREN
Les nostres discrepàncies amb l’informe PwC també inclouen els càlculs sobre l’estalvi. Segons els seus càlculs, acomiadar 1295 treballadors produirà un estalvi de 54 milions. Nosaltres no compartim estes dades però, a més, hem intentat demostrar a l’empresa que, fins i tot fent els càlculs que fa PwC, l’estalvi seria de 9 milions menys. És el que passa quan els números es fan a burro barra, que es desvien un 16 per cent i es queden tan tranquils. Nosaltres plantegem que si els càlculs s’han fet per dalt, a l’hora de corregir-los cal traduir-ho en una disminució proporcionals del nombre d’acomiadament.
MOLTA EXTERNALITZACIÓ I CAP AVANÇ EN INDEMNITZACIONS
L’empresa continua encabotada en externalitzar programes i serveis tècnics a pesar de no tindre cap estudi que avale que són més barats que la producció pròpia. Hui hem demanat formalment a l’empresa que justifique amb un estudi comparatiu les seues afirmacions.
Sobre les indemnitzacions: l’empresa assegura que no pagarà més de 20 dies per any amb un tope de 12 mensualitats per les limitacions que imposa l’article 26 de la llei de Pressupostos de la Generalitat de 2012. Amb este càlcul quantifica entre 33 i 34 milions d’euros el cost de les indemnitzacions, atenent a un càlcul mitjà de salaris i antiguitats. Ens ha advertit clarament que si volem els 45 dies que marca el Conveni Col.lectiu haurà de ser a través dels tribunals. “Tot el que superen els 20 dies està fora de la mesa de negociació”.
NI BAIXES INCENTIVADES, NI PREJUBILACIONS AMB MENYS DE 61 ANYS
L’empresa qüestiona la viabilitat de les suspensions temporals de contractes i la possibilitat de fer un ERO de suspensió. Per a les baixes voluntàries, de moment, l’oferta és únicament de 20 dies a l’any amb màxim de 12 mesos que es podrien millorar a través del Pla d’Acompanyament Social al final de la negociació.
Sobre prejubilacions, les expectatives no són molt millors. L’empresa descarta prejubilacions per sota dels 61 anys oferint únicament entre el 70 i el 75% del sou.
