L’empresa vol tindre les mans lliures a l’hora de seleccionar els treballadors que es queden i per tal d’aconseguir-ho ha presentat uns criteris que li permeten fer el que li dóna la gana. Per a l’empresa, criteris com haver aprovat unes oposicions o l’antiguitat no valen. Encara més: no s’han tallat a l’hora de dir que aprovar unes oposicions equival a guanyar el dret a tirar-se a dormir, segons una frase textual del representant legal de Garrigues. No cal dir que la reunió de hui ha sigut molt tensa.
NI OPOSICIONS NI ANTIGUITAT
Tots sabem que les oposicions no són un sistema perfecte, però és evident que és el que més s’aproxima als criteris d’igualtat, mèrit i capacitat que han regit la legislació laboral en les últimes dècades en Espanya. La posició de l’empresa és un insult als treballadors que han aprovat les oposicions i als que indirectament ha qualificat de malfeiners. El plantejament de l’empresa va contra l’Estatut dels Treballadors, contra el Conveni Col.lectiu, contra la Constitució espanyola i contra els més elementals principis laborals i d’equitat. L’altre principi que l’empresa pretén ignorar, com hem dit, és el d’antiguitat.
OBJECTIU: FER LES COSES A DIT
El principal criteri de l’empresa és l’adscripció a un departament, àrea o lloc de treball. Això significa que l’empresa decideix en quin lloc de treball et posa i després et tira fora per estar on estàs. És a dir, fa el que vol. Una vegada sentat este principi, la veritat és que la resta de criteris que proposa tenen poca importància.
Altres criteris que l’empresa ha posat damunt la taula són la titulació, la prestació efectiva de serveis durant els tres últims anys (on estar malalt pot convertir-se en una penalització per al treballador), la trajectòria de la vida laboral (penalitzant aquells treballadors i treballadores que han demanat alguna volta excedències voluntàries o permissos sense sou), la formació relacionada amb el lloc de treball (deixa la responsabilitat en el treballador quan es una obligació de l’empresa formar als empleats per a milllorar la seua adaptació a l’empresa) i la polivalència. En cap cas l’empresa ha volgut dir qui serà l’encarregat d’aplicar estos criteris.
La posició inflexible de l’empresa en matèria de criteris és essencial per al futur d’este ERO i ens col.loca pràcticament a les portes dels tribunals de justícia. Els representants dels treballadors hem posat damunt la taula propostes que considerem objectives i comprovables per cada treballador respecte a ell mateix i respecte als seus companys i que poden ser sostingudes legalment i sindicalment des del principi al final d’un procés al qual encara li queda un llarg camí ja fora de la mesa de negociació.
PRÒXIMA PARADA: LA DIVISIÓ
I com l’empresa té un gran interés a dividir els treballadors, ha deixat caure que igual resulta que les oposicions del personal de l’ens tenen més valor que el de la ràdio i la televisió. Es tracta d’un plantejament que no té cap sentit que no siga el de crear problemes que no existeixen.
HI HA PROPOSTES PER REBAIXAR EL NOMBRE D’AFECTATS, PERÒ CAP AVANÇ EN FERM
D’altra banda, després de molt de tira i arronsa, l’empresa comença a adonar-se’n del que tots ja sabíem: que el model de RTVV que planteja l’informe PwC no té ni viabilitat. Tanmateix, no s’ha produït cap avanç en ferm i els números que estan posant-se damunt de la taula, comparats amb la magnitud de l’ERO, tenen poc d’encoratjadors. Pensem que no té molt de sentit entrar en detalls sobre les mesures que estan plantejant-se ja que no hi ha cap millora segura. Fer-ho serviria més per a embolicar que per a fer un balanç de la negociació que, ara per ara, no pot ser més decebedora.
