L’empresa i Garrigues continuen encabotats a externalitzar tots els programes sense saber el cost que va a tindre i sense parar-se a avaluar si són més cars a més barats que els de producció pròpia. El cas és que el representant de Garrigues té motius per a saber-ho, ja que té interessos personals i familiars en el sector audiovisual. Una altra cosa és que el fet de tindre eixos interessos plantege alguns interrogants sobre el rigor del seu treball. Estaria bé que la direcció de RTVV ens aclarira què sap al respecte.
PRODUCCIONES ALFRESCO
Producciones Alfresco S.L. té com objecte social la “promoció, disseny, organtzació, realització, execució i divulgació de produccions audiovisuals. L’assistència, assessorament, organització i execució en matèria d’imatge, de relacions públiques i publicitat”. En els seus òrgans directius es troba com a conseller Fernando Crespo Champion, el representant de Garrigues en la negociació de l’ERO. El conseller delegat és el seu germà Alejandro Crespo Champion i el president de l’empresa és Jacobo Ferrer Alós.
L’empresa, que en estos moments continua activa com hem pogut comprovar en el Registre Mercantil, es va inscriure el 2002 justament quan es plantejava la imminent privatització de RTVV.
HI HA MOTIUS PER QÜESTIONAR EL RIGOR DE GARRIGUES?
Resulta cridaner que Fernando Crespo realitze insistentment declaracions sobre el seu desconeixement del sector audiovisual en les reunions de l’ERO. Segurament sap més del que reconeix i això no és una qüestió anecdòtica. Sobretot quan un dels elements claus de la negociació és esbrinar si la producció pròpia és més cara o més barata que l’externalitzada.
Darrerament, el Comité d’Empresa ha aportat unes dades en les quals hem comparat programes de producció pròpia com ”Guamipi” “Sona la Banda” i “De Temporada” amb altres semblants de producció delegada com ”El poble del costat” i “Gormandia” que conclouen que els que es fan a la casa són un 40% més barats.
Hem preguntat constantment a l’empresa i al representant de Garrigues, quants diners li costarà al contribuent l’externalització que es planteja. No ho han calculat. També els hem demanat que facen un estudi econòmic comparatiu dels programes de producció pròpia i externa que s’emeten actualment a TVV. Tampoc l’han fet. Ara, la qüestió, és saber el rigor que tindrà l’avaluació de Garrigues després de saber el que sabem.
FICCIONARI: FICCIÓ I REALITAT
Un dels exemples que demostren que privatitzar tota la programació és un desficaci ha sigut el cas de ‘Sense Filtre’, el programa setmanal de cine de producció pròpia que es va fer fins el 2008. En eixe moment es va ‘externalitzar’, encomanant-li a la productora Medusa que fera ‘Ficcionari’, un format similar, però prou més car. No només més car: Medusa utilitzava el nostre arxiu i les nostres cabines per a fer còpies del material que necessitava perquè les distribuïdores de cine envien les imatges de promoció de les pel.lícules (trailers, entrevistes…) a Canal 9 i no a cap productora.
Quan vam posar este exemple en una de les reunions que tenim sobre l’ERO, Fernando Crespo ens va escoltar amb molta atenció, però no va fer cap comentari. Segurament perquè la història li resultava familiar, ja que el primer realitzador de Ficcionari era el seu germà.
