L’ABC DE L’ERO

El passat 10 de gener, el diari de López Jaraba, l’ABC, publicava en titulars que RTVV anava a deixar reduïda la seua actual plantilla en 487 treballadors. Finalment, la quantitat que es quedarà serà de 480. No és un exemple de punteria, sinó d’informació privilegiada. A partir d’esta informació és fàcil endevinar que la negociació de l’ERO ha sigut tot, menys un intent “d’evitar o reduir els acomiadaments col.lectius i atenuar les seues conseqüències” tal i com demana l’Estatut dels Treballadors. El guió estava escrit i a nosaltres ens reservaven el paper de comparses.

EL QUE NO POT SER NO POT SER I, A MÉS, ÉS IMPOSSIBLE

 La darrera oferta de l’empresa proposava conservar 120 treballadors. El problema és que firmar hauria significat reconèixer-li a la direcció el dret a decidir qui se n’anava i qui es quedava. Aprovar l’ERO era aprovar els criteris de la seua aplicació, incloent burrades com que, per a quedar-se, era més important no haver demanat alguna excedència que haver aprovat unes oposicions. El principal criteri per a l’empresa és “la asignación al puesto de trabajo”. És a dir: la direcció posa a cadascú en el lloc de treball que vol i després el tira per estar en el lloc equivocat. Quina barra!

Firmar hauria suposat renunciar a diverses millores del conveni, com ara el dret a cobrar una indemnització de 45 dies per any treballat. O desregular el que estableix el conveni en matèria de jornada de treball i donar carta per a aplicar una flexibilitat “de acorde amb la realitat del sector”.

Firmar hauria sigut ser còmplices de l’externalització dels serveis tècnics i de tota la producció pròpia.

Firmar també hauria sigut renunciar a defensar en els jutjats els nostres drets a través d’una demanda col.lectiva i d’entrebancar de forma irremeiable la presentació de recursos individuals. En resum: firmar era impossible. I sobretot: firmar hauria sigut frivolitzar el fet que 1198 treballadors se’n van al carrer.

ARA TOCA ALS DE LA CABOTÀ

Les malifetes del senyor Jaraba demà rebran la benedicció del Consell d’Administració on s’aprovarà l’ERO gràcies a la cabotà que pegaran els representants del PP. No preguntaran, no debatran, no pensaran les conseqüencies del que aprovaran…simplement, pegaran la cabotà. I nosaltres estarem allí per a demanar-los un poc més de dignitat i responsabilitat.

La nformació que rebran els membres del Consell d’Administració serà la que els done el Director General, José López Jaraba, l’home que no s’ha dignat a aparèixer ni un sol dia en la negociació de l’ERO. L’únic que l’interessa és firmar i pegar a còrrer. Mai haviem vist un directiu amb menys empatia cap els seus treballadors. Té al seu càrrec  RTVV però li donaria igual tindre un melonar.

 I A PARTIR D’ARA, QUÈ?

Ara ens espera una llarga batalla en els jutjats amb prou possibilitats de guanyar gràcies a la quantitat de forats que ha deixat oberts l’empresa a causa de la prepotència i l’arbitrarietat amb la qual ha actuat. Tenim un informe que apuntala la nostra demanda de 45 dies d’indemnització per any treballat. En tenim un altre que desmunta els criteris de Pricewaterhouse on equipara l’elaboració de notícies amb la de xorisos. Sabem que els criteris de selecció de l’empresa són de cartró pedra i que no resistiran la normativa laboral. També sabem que l’externalització que es planteja no està legalment clara i que no hi ha una sola dada que demostre que és més barata que la producció pròpia. Això no és un ere, és un gruyère, de la quantitat de forats que té !!!!

D’altra banda, vos comuniquem que en els pròxims dies vos farem arribar una mena de manual d’ús de l’ERO per tal que sapigau en cada moment el que heu de fer.