EL GOVERN JA ESTÀ INCOMPLINT EL CONTRACTE PROGRAMA ABANS D’APROVAR-LO

La nova llei de RTVV del passat 23 de juliol estableix en la seua disposició transitòria tercera que “El primer contracte programa haurà de subscriure’s en el termini màxim de tres mesos a comptar de l’entrada en vigor d’aquesta llei i iniciarà l’aplicació en l’exercici 2013”. Hui es compleixen els tres mesos i el contracte programa que hauria d’haver firmat el Direcció General de RTVV i el Consell no està, ni se li espera.  És de fiar un Govern que incompleix les lleis que ell mateix redacta i el seu partit aprova amb els vots que li atorga la majoria absoluta? On queden els principis de l’interés general quan es demostra sistemàticament que només primen els interessos particulars?

UN DOCUMENT CLAU PER AL FUTUR DE RTVV

És evident que el Consell i l’interí que ocupa hui la Direcció General no han fet els deures. I això que el Contracte Programa és clau per al futur d’esta casa. En ell s’han de fixar els objectius de servici públic per als pròxims 3 anys, les aportacions que la Generalitat farà pel compliment d’eixe  servici públic, les inversions previstes en matèria productiva i tecnològica, els criteris per a l’obtenció d’ingressos, els objectius que s’ha de marcar la programació, els continguts de servici públic obligatoris, els indicadors de gestió i eficiència i els sistemes d’autoavaluació. El Contracte Programa també ha de concretar un aspecte clau per al sector audiovisual: quin percentatge de producció pròpia tindrà RTVV i quin pes assoliran  les produccions alienes i les coproduccions.

De tot això, hauria d’haver tractat el Consell, i no en tenim notícia. De tot això les Corts han de ser informades abans de la seua aprovació, i no està fixada ni la data de la sessió.

POSAR EL CARRO DAVANT EL BURRO

Durant les negociacions de l’ERO, RTVV i Garrigues van mostrar un interés desmesurat a aprovar els comiats sense conèixer prèviament el contingut del Contracte Programa. No els importava saber quin era l’abast del servici públic ni tampoc la dotació pressupostària.  Els sindicats  exigírem en cada sessió que, abans d’acomiadar un sol treballador, era imprescindible conèixer l’import  de les aportacions que farà la Generalitat i saber quin marge hi ha per a mantindre el màxim nombre de treballadors.  Eixe i no altre era i és l’objectiu d’un ERO: rebaixar, amb el pressupost existent, l’impacte dels comiats.

RTVV i Garrigues es van tancar en que l’ERO no havia d’esperar al Contracte Programa. Fins i tot van arribar a assegurar que el Contracte Programa es faria en funció de com quedara l’ERO. És a dir, el món a l’inrevés perquè els senyors José Lopez Jaraba i Fernando Crespo (Garrigues) estaven usurpant les atribucions que se suposa que té el Consell. Garrigues convertit en part del Consell. La privatització en estat pur. I  una treballadora d’esta casa en excedència, Paula Meseguer, ocupant el càrrec de secretaria autonòmica de Comunicació. La guinda del destrellat.

ALGUNA DE LES COSES QUE CAL SABER PER A NO PERDRE’S EN LES COSES DE L’ERO

Darrerament hem pogut comprovar que hi ha informacions contradictòries i confuses sobre moltes de les qüestions relacionades amb l’ERO. Una bona part d’esta situació està provocada per les recents modificacions legals i la falta de desplegament de la nova normativa. Fem un repàs a algunes de les qüestions que generen dubtes.

 QUIN TRIBUNAL ÉS COMPETENT PER ASSUMIR L’ERO DE RTVV?

Com ja sabeu, els sindicats discrepen a l’hora d’interpretar si la demanda de l’ERO de RTVV  correspon tramitar-la al Tribunal Superior de Justícia de la Comunitat Valenciana o a l’Audiència Nacional. El que diu la Llei de Jurisdicció Social és el següent:

Article 7.b: Las Salas de lo Social de losTribunales Superiores de Justicia conocerán en única instancia de los procesos de despido colectivo impugnados por los representantes de los trabajadores de conformidad con lo previsto en los apartados 1 a 10 del artículo 124 de esta ley cuando extiendan sus efectos a un ámbito territorial no superior al de una Comunidad Autónoma.

Artículo 8.1: La Sala de lo Social de la Audiencia Nacional conocerá en única instancia de los procesos de despido colectivo impugnados por los representantes de los trabajadores de conformidad con lo previsto en los apartados 1 a 10 del artículo 124 de esta ley cuando extiendan sus efectos a un ámbito territorial superior al de una Comunidad Autónoma.

Com l’empresa ha manifestat que els únics treballadors afectats per l’ERO són els de Castelló, València i Alacant i ha exclòs explícitament els de Madrid i Barcelona, nosaltres entenem que la competència és del Tribunal Superior de Justícia de la Comunitat Valenciana. El fet que altres sindicats hagen optat per l’Audiència Nacional no significa que cap d’ells vaja a quedar al marge. En principi no cal descartar que hi haja dos juís, un a València el dia 6 de novembre per a les demandes de la Intersindical i UGT i un altre a Madrid el 26 de novembre per a les presentades per CCOO i CGT. Tampoc es pot descartar que algun sindicat plantege un conflicte de competències. Aleshores, hi hauria un sol juí i qui hauria de decidir on es fa seria el Tribunal Suprem. Vos avancem que la Intersindical no va a plantejar cap conflicte de competències perquè pot endarrerir la vista fins i tot durant mesos. Naturalment, el fet d’ajornar el juí no significaria de cap de les maneres la no execució de l’ERO, ja que l’empresa pot començar a aplicar-lo en el moment que vullga.

ÉS LEGÍTIMA L’ACTUACIÓ DE TOTS ELS SINDICATS?

Nosaltres no dubtem que tots estem fent el millor per defensar els treballadors. L’únic que no podem tolerar és la postura hipòcrita, falsa i insultant de la CSIF. Este sindicat, per exemple, es va oferir per tramitar les adreces dels treballadors al TSJ i, en fer-ho, sembla que està en el mateix vaixell que la resta de sindicats que han denunciat l’ERO. I no ho està.

Els treballadors han de saber que la CSIF, igual que USO, van votar a favor de l’ERO. No de l’aprovat definitivament pel Consell d’Administració, sinó la versió final que va plantejar l’empresa durant “la negociació”. I cap dels dos ha denunciat davant els tribunals esta massacre laboral i la forma com es pretén dur a terme.

A primera vista podria semblar que l’actuació d’estos sindicats no ha tingut cap transcendència perquè no tenen majoria en el Comité d’Empresa i, per tant, el seu vot no té efectes pràctics. No és així. De fet, pensem que són els responsables de que la negociació de l’ERO es tancara abans d’hora. Quan l’empresa va trencar les negociacions ho va fer recolzant-se en USO i CSIF. L’empresa també ha utilitzat ja en benefici propi la postura d’estos sindicats davant la Inspecció de Treball i no dubtem que continuarà fent-ho en el juí.

octubre 2012
dl. dt. dc. dj. dv. ds. dg.
« set   nov »
1234567
891011121314
15161718192021
22232425262728
293031  
Follow

Get every new post delivered to your Inbox.

%d bloggers like this: