La nova llei de RTVV del passat 23 de juliol estableix en la seua disposició transitòria tercera que “El primer contracte programa haurà de subscriure’s en el termini màxim de tres mesos a comptar de l’entrada en vigor d’aquesta llei i iniciarà l’aplicació en l’exercici 2013”. Hui es compleixen els tres mesos i el contracte programa que hauria d’haver firmat el Direcció General de RTVV i el Consell no està, ni se li espera. És de fiar un Govern que incompleix les lleis que ell mateix redacta i el seu partit aprova amb els vots que li atorga la majoria absoluta? On queden els principis de l’interés general quan es demostra sistemàticament que només primen els interessos particulars?
UN DOCUMENT CLAU PER AL FUTUR DE RTVV
És evident que el Consell i l’interí que ocupa hui la Direcció General no han fet els deures. I això que el Contracte Programa és clau per al futur d’esta casa. En ell s’han de fixar els objectius de servici públic per als pròxims 3 anys, les aportacions que la Generalitat farà pel compliment d’eixe servici públic, les inversions previstes en matèria productiva i tecnològica, els criteris per a l’obtenció d’ingressos, els objectius que s’ha de marcar la programació, els continguts de servici públic obligatoris, els indicadors de gestió i eficiència i els sistemes d’autoavaluació. El Contracte Programa també ha de concretar un aspecte clau per al sector audiovisual: quin percentatge de producció pròpia tindrà RTVV i quin pes assoliran les produccions alienes i les coproduccions.
De tot això, hauria d’haver tractat el Consell, i no en tenim notícia. De tot això les Corts han de ser informades abans de la seua aprovació, i no està fixada ni la data de la sessió.
POSAR EL CARRO DAVANT EL BURRO
Durant les negociacions de l’ERO, RTVV i Garrigues van mostrar un interés desmesurat a aprovar els comiats sense conèixer prèviament el contingut del Contracte Programa. No els importava saber quin era l’abast del servici públic ni tampoc la dotació pressupostària. Els sindicats exigírem en cada sessió que, abans d’acomiadar un sol treballador, era imprescindible conèixer l’import de les aportacions que farà la Generalitat i saber quin marge hi ha per a mantindre el màxim nombre de treballadors. Eixe i no altre era i és l’objectiu d’un ERO: rebaixar, amb el pressupost existent, l’impacte dels comiats.
RTVV i Garrigues es van tancar en que l’ERO no havia d’esperar al Contracte Programa. Fins i tot van arribar a assegurar que el Contracte Programa es faria en funció de com quedara l’ERO. És a dir, el món a l’inrevés perquè els senyors José Lopez Jaraba i Fernando Crespo (Garrigues) estaven usurpant les atribucions que se suposa que té el Consell. Garrigues convertit en part del Consell. La privatització en estat pur. I una treballadora d’esta casa en excedència, Paula Meseguer, ocupant el càrrec de secretaria autonòmica de Comunicació. La guinda del destrellat.
