LES VORA 90.000 FIRMES DE LA ILP JA ES TROBEN A LES CORTS A L’ESPERA DE LA SEUA TRAMITACIÓ PARLAMENTÀRIA

Les 88.688 firmes de la ILP lliurades a les Corts equivalen a 88.688 esmenes a la totalitat contra la llei de tancament de RTVV

La xifra representa un rècord respecte a totes les ILP presentades fins ara en la Cambra

Amb un pressupost de menys de 3.000 €, els impulsors de la iniciativa han aconseguit quasi el doble de les firmes legalment necessàries

En representació de la Comissió Promotora, Josep Lluís Albinyana, assegura que “esta ILP és una reivindicació compartida, de consens, que es mereix que es tramite amb el rigor que cal perquè no ens resignem a ser un poble de segona ni a tindre una llengua al marge dels mitjans de comunicació”.

IMG-20140922-WA0002La Comissió Promotora de la ILP per un servei públic de ràdio i televisió en valencià han presentat este matí en el registre de les Corts 88.688 firmes recollides durant els últims 4 mesos. La xifra, qualificada d'”èxit encoratjador” pels promotors de la proposta, suposa superar el suport que van aconseguit les 3 ILP que fins ara s’havien tramitat en la cambra valenciana. La campanya s’ha basat en el treball d’uns 400 fedataris i l’organització de 267 actes per tota la Comunitat.

UNA REIVINDICACIÓ DE CONSENS

IMG-20140922-WA0011Els promotors d’esta ILP, que este matí han presentat en les Corts 8 caixes amb els milers de signatures, han subrtallat el fet que tot este suport ciutadà s’ha aconseguit en un temps rècord, amb l’estiu pel mig i amb un pressupost modest que no ha superat els 3.000 €. A més, han destacat el fet que les fimes procedeixen d’una gran pluralitat i diversitat de sectors socials i territorials de la Comunitat.

Durant la presentació d’estes firmes, un dels membres de la Comissió Promotora, Josep Lluís Albinaya, primer president del Consell Preautonòmic, ha assegurat que “esta ILP és una reivindicació compatida i de consens, del consens que va marcar la primera llei de creació de RTVV i que hauria de cararcteritzar la nova llei que ara reivindiquem“.

NO VALEN SUBTERFUGIS, ARGÚCIES, NI MAJORIES MECÀNIQUES

Albinyana també ha dit que “és una proposta en favor d’una democràcia més sana i més forta i la resposta a la invisivibilitat a què s’ha sormés el conjunt de la societat valencia i els seus protagonistes.” El primer inquilí el Palau de la Generalitat des de la recuperació de la democràcia ha continuat assegurant que “esta ILP es mereix que es tramite amb el rigor que cal. No s’entendria que naufragara per subterfugis parlamentaris, argúcies polítiques o majories mecàniques. Seria menysorear als que han firmat la proposta, i un escarni a la regneració democràtica“.

UN TERMINI DE 6 MESOS PER CONCRETAR EL PROJECTE

IMG-20140922-WA0000A la presentació d’estes firmes també han assistit altres promotors, entre els quals el president de la Federació de Societats Musicals de la Comunitat Valenciana, Josep Almeria, el presient del Sindicat d’Actors i Actrius Professionals Valencians, Ferran Gadea, i l’escriptor i Premi Nacional de la Crítica, rafael Chirbes. Tots ells han destacat “la transversalitat d’esta iniciativa, que ha aconseguit superar fronteres ideològiques, lingüístiques i territorials. S’han obtingut firmes a totes les comarques de la Comunitat i hem estat presents en fabriques i universitats, festes populars i concerts, places i mercats”.

Esta ILP insta al Consell a presentar a les Corts en el termini màxim de sis mesos un projecte que concrete la recuperació d’un servei públic de ràdio i televisió en valencià, tal i com estableix la Carta Europea de Llengües Regionals i Minoritàries ratificada per Espanya.

A partir d’ara la Junta Electoral té un mes per sotmetre a escrutini les firmes de la ILP, la quarta que es presenta en la història de les Corts, escrutini que es farà en acte públic, i després les enviarà a la Mesa de les Corts. Superat este tràmit, la Mesa ordenarà la publicació de la proposició de llei i la trametrà al Consell, perquè prenga la iniciativa en consideració i la faça debatre pel ple de les Corts.

UN PROJECTE PLURAL PER A UNA RTVV DE TOTS

A més de la vintena de personalitats que intengren la Comissió Promotora, esta ILP en favor d’una nova RTV pública i en valencià compta amb el suport de 70 organitzacions i entintats de tota la Comunitat, entre les quals partits, sindicats i associacions culturals, esportives, festeres o empresarials.

Els membres de la Comissió Promotora són Esteban Morcillo, rector de la Universitat de València; Ramon Ferrer, president de l’Acadèmia Valenciana de la Llengua; l’oncòloga Anna Lluch; els pilotaris Jose Cabanes Genovés II i Waldo Vila; l’escriptora i Premi Nadal 2014, Carmen Amoraga; el president de la Falla Na Jordana de València, Pere Borrego; el músic i cantant d’Obrint Pas, Xavi Sarrià; el pintor i Premi Nacional d’Arts Plàstiques, Manuel Boix; l’escriptor i president d’Acció Cultural del País Valencià, Joan Francesc Mira; el president de la Gaiata número 8 de Castelló, Rubén Penya; el president de la patronal hostalera de Benidorm HOSBEC, Antoni Mayor; la professora de Dret Constitucional de la Universitat d’Alacant, Mar Esquembre; i el president de la Plataforma d’Iniciatives Ciutadanes d’Alacant, Josep Ma Perea, a banda dels també promotors presents hui en l’acte de lliurament de les firmes: Josep Lluís Albinyana, primer president del Consell Preautonòmic; el president de la Federació de Societats Musicals de la Comunitat Valenciana, Josep Almeria; el president del Sindicat d’Actors i Actrius Professionals Valencians, Ferran Gadea; l’escriptor i Premi Nacional de la Crítica Rafael Chirbes; i Lluís Amat, promotor cultural alacantí i foguerer.

“LOS JUEVES MILAGRO”, ELS DIVENDRES EMPASTRE

El DOCV està convertint-se en una publicació amb moltes més sorpreses que EL JUEVES o MONGOLIA. El seus redactors han aconseguit pervertir la realitat més enllà de tots els límits imaginables i, com no, amb RTVV com a matèria primera. El DOCV publica hui un acord pres pel Consell divendres passat i que corregeix l’acord del passat 28 de novembre pel qual es nomenaven els tres liquidadors de RTVV SAU i es cessaven el membres de l’últim Consell d’Administració que ha tingut RTVV.

CONCURS DE MONIATOS

Concurs-moniatos-1L’acord de divendres rectifica 4 dels 5 punts de l’acord de novembre, tot un rècord que podem anotar a la sempre diligent Cristina Macías, màxima responsable de l’Advocacia de la Generalitat. Com no li pot tirar la culpa a ningú ha optat per culpabilitzar a “la literalitat de l’acta” que “ha ocasionat dificultats per a fer-ne la inscripció en el Registre Mercantil”. Del rigor d’aquella reunió del Consell queda constància quan el nou acord reconeix que es van tractar “aspectes que no es van transcriure amb la precisió requerida”.

Donat que han transcorregut 9 mesos entre un acord i un altre, és difícil creure que ens trobem simplement davant d’un innocent problema de redacció. La realitat és que en el moment de la liquidació es van prendre decisions irregulars de complicat encaix legal i que ara es pretén una rectificació en tota regla amb caràcter retroactiu.

El Consell, en el nou acord, certifica que Ernesto Moreno també ha sigut cessat com a Director General perquè fa 9 mesos el van destituir només com a membre del Consell d’Administració. Igualment dóna fe que sense Consell d’Administració no és massa coherent l’existència d’un secretari del Consell d’Adminsitració que registre els canvis produïts a RTVV i per això faculta a qualsevol dels liquidadors “perquè qualsevol d’ells, indistintament, puguen elevar a públiques les decisions del soci únic, facultant-los per a firmar tots els documents públics o privats que siguen necessaris o convenients; (..) i fins a arribar a la seua inscripció en el Registre Mercantil”.

Coincidint amb esta decisió s’ha fet pública la dimissió de dos dels tres liquidadors per motius, oficialment, personals i professionals. Tots sabem que les casualitats no existeixen, i menys quan apareixen al DOCV.

EXIGIM QUE S’ACTIVE EL PLA D’AUTOPROTECCIÓ DE RTVV PARALITZAT PER L’ERO

L’ERO d’extinció ha deixat un centenar de treballadors del centre de Burjassot sense un Pla d’Actuació davant Emergències. El foc originat ahir a la Unitat de Documentació de RTVV ha tret a la llum que el CPP de Burjassot està sense Pla d’Autoprotecció des de fa més d’un any. Este document, inclós en el Pla d’Actuació davant Emergències, estava en procés de redacció el passat mes d’octubre i la seua elaboració va quedar avortada quan el Consell va deidir tancar RTVV i presentar un ERO extintiu.

RTVV--644x362El pla d’autoprotecció inicialment previst tenia 4 nivells d’actuació: primera intervenció, segona intervenció, alarma i evaquació i primers auxilis. L’últim president del Comité de Salut i Seguretat Laboral de RTVV, Francisco Barrera, va presentar als sindicats un esborrany en una reunió celebrada el 18 d’octubre. El propòsit era fer una política preventiva d’actuació davant possibles emergències , de manera que el document projectava la cobertura per zones i tenia previst designar les persones encarregades de fer front a possibles emergències, formant-les per a resoldre la situació i per a la utilització de mitjans de protecció, extinció i accions a desenvolupar en cas d’emergència.

L’ERO NO POTSER UNA EXCUSA PER MINVAR LA SEGURETAT

La dimissió de Rosa Vidal i l’inici del procés extintiu va paralitzar la política preventiva de RTVV. No obstant, Intersindical Valenciana adverteix que el procés de liquidació durarà encara fins al juny de 2015 i els treballadors que participen en ell, juntament amb els dels departaments que han quedat exclosos de l’ERO (Documentació i Xarxa), tenen dret a treballar amb totes les garanties de seguretat laboral exigibles.

En el cas del conat d’incendi registrat dimarts a la videoteca 3 de la Unitat de Documentació, a causa d’un curtcircuït en un condensador d’un panell d’il.luminació, l’incident no va anar a més perquè van funcionar els sistemes de detecció de fums i es va activar el sistema d’extinció (través de l’emissió de HFC) impedint qualsevol propagació, tal i com està previst.

Ara bé, els treballadors de Documentació van actuar amb la lògica que s’imposa en estos casos (advertint dels fets a Seguretat i abandonant el lloc dels fets) però sense aplicar el pla d’autoprotecció que hauria d’estar vigent al CPP de Burjassot. De fet, l’últim simulacre d’evaquació es va realitzar fa més de 10 anys, i algunes de les vies d’eixida d’emergència del departament han estat substituïdes per altres.

APOSTAR PEL FUTUR DE L’ARXIU

Intersindical Valenciana demana al Consell i a RTVV que facen una aposta decidida pel futur de l’arxiu audiovisual de Canal 9 i Ràdio 9 i que aproven un sistema d’actuació integral per a la Unitat de Documentació, que contemple el redimensionament del departament, la renovació de les instal.lacions amb sistemes d’il.luminació més segurs i de millor eficiència energètica i un pla específic de prevenció.

LA VIA JUDICIAL DE L’ERO DE RTVV: UN FUTUR FARCIT D’INCÒGNITES

La suspensió per part de l’Audiència Nacional del judici sobre la demanda col·lectiva presentada per la CGT contra l’acord de l’ERO de RTVV obri tot un laberint judicial que presenta escenaris molt diversos. La pedra angular resideix al Tribunal Constitucional, que haurà de pronunciar-se sobre el recurs de constitucionalitat presentat pel PSOE a la llei de tancament de RTVV. A partir de la decisió de l’Alt Tribunal hi ha diferents possibilitats que dependran del temps d’execució, de l’escenari polític i de la voluntat dels diferents protagonistes. Un futur ple de variables que planteja moltes preguntes, no totes amb resposta. Esta és l’anàlisi dels serveis jurídics de la Intersindical.

ESCENARI 1: EL TRIBUNAL CONSTITUCIONAL DÓNA LA RAÓ AL PSOE I DECLARA INCONSTITUCIONAL LA LLEI DE TANCAMENT DE RTVV

laberintoPer a conéixer la sentència del Tribunal Constitucional caldrà esperar entre 2 i 5 anys. A partir d’eixe moment es podria demanar l’apertura de judici per la demanda col.lectiva de la CGT que es va ajornar el passat 15 de juliol i l’Audiència Nacional declararia de forma automàtica la nul·litat de l’ERO. Això tindria lloc en un termini d’entre 2 i 6 mesos després de la publicació de la sentència del Constitucional. Com en tota nul·litat els treballadors serien readmesos i cobrarien els salaris de tramitació. Caldria vore si la sentència és declarativa o executiva. A partir d’esta situació s’obririen dos escenaris:

1- RTVV SAU ENCARA EXISTEIX

Cas d’existir l’empresa, els treballadors som readmesos, cobrem salaris de tramitació, tornem la indemnització del segon ERO, tornem les percepcions del SEPE (si hem treballat en altre lloc es resta la diferència); si s’han rebut bufandes socials es tornen i l’empresa paga la Seguretat Social de tot el període des del comiat fins l’execució de la sentència. Els treballadors de Documentació i els de manteniment de la xarxa que hagen pogut ser subrogats o recol·locats tornen a ser treballadors de RTVV SAU.

El següent pas podria ser -però no necessàriament com veurem en el punt tres- la negociació d’un tercer ERO que es realitzaria amb la normativa legal i la tributació fiscal que existira en eixe moment.

2- RTVV JA ESTÀ LIQUIDADA I NO EXISTEIX

En no existir l’empresa és impossible la readmissió i en este cas caldria que els treballadors presentaren demandes individuals de comiat improcedent amb petició d’extinció. Les demandes individuals es presentarien en els jutjats del Social i fixarien judici al voltant de dos anys després. En este supòsit no hi hauria dret al cobrament dels salaris de tramitació i es cobrarien 45dies/any fins als 12-2-12 i 33 dies /any des d’eixa data.

FONS

ESCENARI 2: EL CONSTITUCIONAL DESESTIMA EL RECURS DEL PSOE I SENTENCIA QUE LA LLEI DE TANCAMENT ES CONSTITUCIONAL

2010072758laberinto_498Una vegada es dicte la sentència que ja hem dit que tardarà entre dos i cinc anys, podria reobrir-se en l’Audiència Nacional el juí que es va ajornar el passat 15 de juliol. Aleshores, es veurien la resta de qüestions plantejades per CGT no relacionades amb la constitucionalitat de la llei de tancament.

Entre elles, la possible nul.litat (el dret a la tutela judicial efectiva i l’absència de l’autorització prèvia de l’autoritat laboral, si s’entén que és una causa de força major) i també motius d’improcedència (absència de causa econòmica).

La nul·litat ens duria al primer itinerari i la improcedència a la indemnització màxima sense salaris de tramitació, sempre amb les variants de si l’empresa existeix o ja ha sigut liquidada.

Qualsevol nul·litat tindria altres efectes col·laterals. Per exemple quedaria sense efecte l’ampliació del Conveni Especial amb la Seguretat Social. Fins i tot, en cas de realitzar-se un hipotètic tercer ERO, la Reforma Fiscal que prepara el Govern Central impactaria sobre les indemnitzacions ja que passarien a tributar.

EL FUTUR ESTÀ PER VINDRE. DEL PRESENT, EL QUE PODEM AFIRMAR , ÉS QUE HEM SIGNAT UN BON ACORD

QUADREHem parlat de les variables judicials i no hem entrat en les polítiques. Passe el que passe, a data de hui, el que cal és posar en valor l’acord de l’ERO. En la taula adjunta es pot comprovar que les indemnitzacions rebudes, sumant tots els conceptes, són molt semblants a les que es cobrarien en un acomiadament improcedent. A la indemnització que han cobrat tots els treballadors cal afegir les quantitats que alguns cobraran de la partida de prestacions econòmiques de caràcter social que encara estan tramitant-se en estos moments.

De a taula també es pot deduir que, cas de prosperar la demanda col.lectiva, els treballadors més beneficiats serien els dels primers grups retributius, ja que els del 13, per exemple, es quedarien igual. Naturalment, els més perjudicats serien els treballadors de documentació i manteniment de la xarxa que es van salvar de l’ERO i que perdrien el treball.

PER A JOSEP LLUÍS TORRÓ HA ARRIBAT EL MOMENT DE LA COLLITA

Josep Lluís Torró ja és Secretari Autonòmic de Comunicació. El cartell amb la llista electoral de CSIF a RTVV que ell encapçalava ja s’ha complit: la sembra d’ahir, ja s’ha convertit en la collita de hui.

IMG-20140723-WA0003En la referència del Consell d’este divendres no ho han dit, però,  Josep Lluís Torró era fins la setmana passada membre del Comité d’Empresa de RTVV. Però, sobretot, és fill putatiu de l’empresa perquè això i no altra cosa ha sigut la CSIF: el sindicat de l’empresa. El sindicat creat per l’ex Secretari General Juan Prefaci que va substituir el sindicat USO de l’ex Secretari General Vicente Sanz. Els dos sindicats que van dir sí al primera ERO i als 20 dies per any treballat, un ERO que la justícia va anul.lar per vulnerar drets fonamentals dels treballadors.

Per a Torró, deixar de representar els treballadors per passar a representar l’empresa no ha sigut un bot sinó la simple continuïtat. Un bitllet més d’anada i tornada de Burjassot a la Generalitat. Qui millor que Josep Lluís Torró per a rematar la massacre que van encetar Lola Johnson i Paula Meseguer?

L’arbre del CSIF encara té molta fruita penjant. Quina serà la pròxima bacora que vaja al cabàs?

JARABA, PLATERO I LA GALLINA TURULECA

 Quan José López Jaraba va arribar a RTVV donaven ganes de recitar “Platero y yo” perquè semblava suave, tan blando por fuera que se diria todo de algodón, que no tiene huesos. Passat el temps, va resultar que Platero, en realitat, era la gallina Turuleca que va posar la pota una vegada ,dos y tres, la gallina ha posat la pota cuatro, l’ha posada cinc, l’ha posat sis… I després d’haver covat l’ERO va desaparéixer. ¿Dónde està la gallinita? Déjala, la pobrecita, déjala que ponga diez.

8Jaraba feu el primer ERO amb Price-Waterhouse a qui va encomanar un informe que no va ensenyar ni al seu equip directiu. Un informe que mai no volgué donar perquè, segons va dir a les Corts, era “inviolable”. Després hem sabut que el primer que el va violar fou ell perquè al negociar l’ERO va lliurar als sindicats com a informe el que en realitat era un sofregit manipulat i mal fregit del treball original.

Malbaratar diners públics mai no ha sigut novetat a RTVV. El que demostra la fina sensibilitat social de Jaraba no és que pagara a Quintela per tres documentals de propaganda del PP cent vegades el seu preu de mercat, sinó que firmara el contracte a penes dos setmanes abans d’anunciar formalment que anava a fer el primer ERO.

Jaraba fugia dels sindicats. Quan el 18 de juliol el Consell d’Administració de RTVV va acceptar reunir-se amb dos representants del Comité d’Empresa acudiren tots els consellers llevat d’ell que va optar per tancar-se en un despatx. Eixa nit, ell, com altres consellers del PP, van eixir per una porta falsa per evitar ser escridassats pels treballadors que s’havien concentrat en la Gran Vía.

mail.google.com - copia (2)Les tres periodistes assetjades per Vicente Sanz van acudir a ell per demar-li protecció i no van aconseguir ni bones paraules. El vídeo que demostrava l’assetjament i que va veure juntament amb Lola Johnson no el va ablanir el més mínim. El seu meninfotisme en este cas ha sigut clau a l’hora que el jutge que du el cas declare RTVV responsable civil subsidiària. Una vegada més, Jaraba fugia de les seues responsabilitats.

Quan van arribar els moments difícils de l’ERO ell va desaparéixer. Havia amollat la pedra, havia amagat la mà i se’n tornava a Madrid. Havia acabat el seu bolo por provincias. Demà, haurà de tornar a Paterna a donar explicacions de la seua nefasta gestió.

En la denúncia de Compromís, Lluís Motes, Núria Romeral i Lola Johnson només han hagut de declarar sobre una xicoteta part de les seues responsabilitats en la desfeta de RTVV. La particularitat de Jaraba és que haurà de respondre de tot el que ha fet. Nosaltres estarem a Paterna per recordar-li-ho.

LOLA JOHNSON: UNA I TRINA

Continua la desfilada dels responsables de la desfeta de RTVV pels jutjats de Paterna. Dels que circulen o han circulat per la passarel.la es pot dir que tenen algun tipus de responsabilitat tots els que estan, però no estan tots els que són. I continuarem afirmant que són responsables tots els que estan imputats siga quin siga el resultat de la denúncia de Compromís que està dilucidant-se. Per a nosaltres, tenen tanta culpa de la fallida de RTVV els que han furtat els diners o han fet una gestió nefasta com aquells que han furtat el dret a la informació i han provocat el descrèdit de la ràdio i la televisió públiques. I en això, Lola Johnson s’emporta la palma. 

2011-06-23_IMG_2011-06-23_09-48-09_lolajohnsonLola Johnson, una i trina, és la representació humana de la Santíssima Trinitat. Directora de Canal 9, portaveu de la Generalitat i Secretaria Autonòmica de Comunicació. La que deia el que havia de dir i callar RTVV, la que deia el que havia de dir i callar la Generalitat i la que parlava en nom de RTVV i de la Generalitat. Una el.lipse, un bucle. I entre col i col, va plantar la lletuga de ser la responsable de cultura del govern valencià avalada per la seua trajectòria fallera.

PER QUÈ LI DIUEN FIDELITAT SI ÉS SECTARISME?

Quan es parla de Lola Johnson sistemàticament es fan referències a la seua fidelitat a Francisco Camps. En realitat però, el que vol dir-se és que era una persona sectària que defensava els interessos personals de Camps i no els públics que corresponen a una empresa pública. El que vol dir-se és que era una persona autoritària que només se sentia obligada a respondre davant de Déu i Camps que és el seu escolanet en la terra.

LOLA JOHNSON, LA DONA DELS SILENCIS CLAMOROSOS

Lola Johnson ha aconseguit destacar tant per allò que calla i obliga a callar com per allò que diu i obliga a dir. En la història de la ignomínia quedarà per a sempre la mordassa que va imposar per a callar tot el relacionat amb els tratges de Camps i la trama Gürtel. També ha sigut clamorós el seu silenci i paràlisi sobre les malifetes de Vicente Sanz. Un silenci i una paràlisi que podrien ser especialment greus si es demostra que fou la seua resposta a la demanda d’auxili realitzada per les tres periodistes assetjades sexualment per Sanz. Una demanda d’auxili que està avalada per un vídeo on es feia explícit l’esmentat assetjament i que va tindre ocasió de veure juntament amb López Jaraba.

PATERNA, PRIMERA ETAPA DEL QUE PODRIA SER UN LLARG VIATGE JUDICIAL

Amb Lola Johnson passa el mateix que amb la majoria de les persones que han sigut imputades en la denúncia presentada per Compromís: que es jutja una part molt xicoteta de la seua gestió. En el cas de Johnson s’analitzen les seues responsabilitats en la gestió com a Directora de Canal 9. Al marge queda la seua actuació al capdavant de la Secretaria Autonòmica de Comunicació de la Generalitat. Pot ser que el seu viatge judicial no acabe a Paterna. El que ja sabem és que, malauradament, cap jutge la condemnarà per manipular i desacreditar RTVV a pesar que això ha tingut uns efectes demolidors sobre la fallida de la ràdio i televisió pública. I per a recordar-li això, dimecres estarem a Paterna.

 

LA MEITAT DELS TREBALLADORS ACOMIADATS S’HAN ADHERIT AL PLA DE RECOL.LOCACIÓ

recolocateUns 729 extreballadors RTVV s’han adherit al Pla de Recol.locació que gestiona la Fundación Equipo Humano, el que representa la meitat, aproximadament, de les persones acomiadades fins el moment.

Dos mesos després de la posada en marxa del Pla de Recol.locació al que obliga la llei, la Fundación Equipo Humano considera positives estes xifres. Este Pla, que té una durada máxima de 7 mesos, contempla diversos tallers, entrevistes personals i accés a cursos de formació online  amb l’objectiu d’afavorir la reinserció laboral.

De moment, i segons les dades de la Fundación, 243 treballadors adherits s’han interessat per la possibilitat d’empendre alguna activitat per compte propi encara que només un 30 % tenen un projecte clar. Entre estos emprenedors amb un projecte ja definit hi ha 5 persones que s’han inscrit a l’Erasmus for Young Enterpreneurs, una beca que permet fer una estada d’uns 4 mesos en una empresa estrangera similar a la que el becari vulga crear en Espanya.

Un altre centenar de persones, aproximadament, s’ha inscrit gratuïtament a algun curs de formació online . Pel pròxim curs acadèmic, a més, també es podrà optar per matricular-se amb preus rebaixats en els cursos i Masters que ofereixen instituccions privades com MasterMedia, Mas Camarena Complejo Preuniversitario i l’Insituto Madrileño de Formación.

La Fundación Equipo Humano ha informat a la comissió de Seguiment d’este Pla que ara per ara  3 extreballadors de RTVV han aconseguit algún treball gràcies a la seua mediació.

Al setembre s’obrirà la possibilitat que s’hi adherisquen aquelles persones que encara estan treballant a RTVV.

SUSPÉS EL JUI DE L’ERO DE RTVV MENTRE ES RESOL EL RECURS D’INCONSTITUCIONALITAT DEL PSOE

 L`Audiència Nacional ha acordat la suspensió provisional de la demanda presentada per la CGT contra l’acord de l’ERO fins que el Tribunal Constitucional es pronuncie sobre el recurs presentat pel PSOE contra la llei de tancament de RTVV en considerar que les dos actuacions judicials estan relacionades. Tant el recurs presentat pel PSOE com la demanda plantejada per la CGT consideren que hi ha indicis d’inconstitucionalitat en la llei de tancament de RTVV i que es vulnera la tutel.la judicial efectiva.

spanishcalendarEl magistrat Ricardo Bodas ha resolt la qüestió en l’acte de conciliació i ni tan sols ha celebrat la vista. En total, la compareixença judicial ha durat menys de quinze minuts. RTVV ha intentat celebrar la vista però, finalment, s’ha imposat l’opinió del jutge amb la conformitat de la resta de sindicats.

Tot el procés queda a expenses del ritme de treball del Tribunal Constitucional, que podria tardar quatre o cinc anys en resoldre esta qüestió. Si l’alt tribunal decidira la constitucionalitat de la llei, l’afer tornaria a l’Audiència Nacional a debatre la resta de les qüestions plantejades. Si, per contra, es decidira la inconstitucionalitat, l’ERO seria nul i es cobrarien salaris de tramitació, segons ha afirmat el mateix magistrat en sala. També serien nuls altres aspectes de l’ERO com l’extensió del conveni amb la Seguretat Social per a majors de 53 anys o els llocs de treball de Doumentació i Xarxa.

Tot este nus judicial es resoldrà, previsiblement, en un temps encara llunyà i amb un altre govern nascut de les eleccions autonòmiques. snipshot_1hn538wn40En este nou escenari, és possible que l‘itinerari judicial siga, realment, un itinerari polític, on els actors puguen trobar solucions per a la reobertura d’una radiotelevisió pública. Però també és possible que l’ERO de RTVV siga la reedició del cas Tous, o “el callejón del nueve”, un carreró sense eixida, com l’ha batejat el magistrat.

 

 

 

NÚRIA ROMERAL: LA JARDINERA FIDEL

 Núria Romeral ha sigut la màxima responsable de la política de comunicació de la Generalitat en l’època de Francisco Camps. Res del que es deia o es callava a RTVV escapava al seu control.

Núria Romeral sempre s’ha dedicat a fer de jardinera fidel de Camps: ara esporgue per ací, ara fumigue per allà, un poquet d’adob per ací, un poc d’herbicida per allà. I quan arribaren els mals moments del cas Gürtel ella no va abandonar el senyoret. En el juí dels tratges, allí estava ella, en la sala del TSJ, regant amb la seua amorosa presència un Camps cada dia més semat.

TresNúria Romeral, a l’igual que ha fet hui Lluís Motes, acudirà demà a declarar als jutjats de Paterna sobre la seua possible implicació en la nefasta gestió que va portar RTVV a la ruïna. Ho farà a iniciativa de Compromís i en la seua condició d’ex responsable de Ràdio 9. Es tracta d’un càrrec en el qual va durar poc i que ella mateixa va abandonar perquè considerava que era molt poca cosa per a ella. Anava tan poc per Blasco Ibañez que els treballadors no sabien ni la cara que tenia. Va conéixer la soletat quan se li va morir el telèfon: ningú dels que sempre li donaven la cabotà li l’agafava. Ja no era ningú. Havien acabat els temps en els quals la colla de Camps pixava a l’aire i plovia xampagne.

Nosaltres el que voldríem és que també se li reclamaren responsabilitats per la gestió, les manipulacions i els silencies informatius que va imposar des del Palau de la Generalitat. Romeral, formalment, era la Secretaria Autonòmica de Comunicació, però en realitat va exercir d’ama i senyora d’una peculiar Conselleria d’Agitació i Propaganda al servei de Camps i el PP pagada amb els diners dels valencians. És a dir: un instrument de descrèdit i de la ruïna econòmica de la ràdio i televisió pública. Per això, demà estarem a Paterna: per exigir justícia. I estem segurs que no serà l’últim jutjat que xafe, perquè ningú es pot creure que no sabera res del que passava en la huitena planta de Burjassot i que ara investiga l’Audiència Nacional.

En les declaracions d’este dimarts, tant Lluís Motes com Lluís Redondo s’han llevat responsabilitats per elevació assegurant que en tot allò relacionat amb la gestió seguien ordres directes de les plantes més nobles del CPP de Burjassot o de la Generalitat. Cada vegada tenim més ganes d’escoltar el que tenen a dir al respecte Núria Romeral, José López Jaraba i Lola Johnson.

 

 

 

setembre 2014
dl. dt. dc. dj. dv. ds. dg.
« ago    
1234567
891011121314
15161718192021
22232425262728
2930  
Follow

Get every new post delivered to your Inbox.

%d bloggers like this: