La reunió del Consell d’Administració ha acabat després de 5 hores. Només han arribat fins el punt sisé de l’ordre del dia. Això vol dir que han aprovat el nou organigrama de RTVV, però sense posar tots els noms propis. L’empresa assegura que este nou organigrama redueix de 89 a 50 els càrrecs, el que suposaria un estalvi de 1,5 milions d’euros. De moment, se sap que el nou subdirector de Programes és Luismi de Baño i que el fins ara subdirector de Ràdio 9, ‘Chente’ Oliver, ha sigut cessat. La reunió del Consell d’Administració continuarà el dilluns, 3 de juny. Aleshores hauran de tractar el contracte-programa, el debat del qual ha quedat hui novament ajornat: contracte o empastre ?
L’empresa va fer un ERO despòtic convençuda que la nova reforma laboral li atorgava carta blanca per fer allò que li donara la gana. El problema és que es va passar de frenada – que ja és dir – i en estos moments comença a adonar-se’n que hi ha moltes possibilitats que siga declarat nul. Ara, a través del contracte programa que poc a poc es va coneixent, ens està fent saber que si els tribunals tomben l’ERO ella tancara RTVV. És a dir, l’actitud del xiquet dèspota i malcriat que quan el partit de futbol li va malament amenaça d’endur-se la pilota. Després de mi, el diluvi.
UNA VEGADA MÉS, VOLEN CULPABILITZAR ELS TREBALLADORS
Estem farts de dir que els treballadors no som els culpables de la desfeta econòmica de RTVV. Ara cal afegir que tampoc som els responsables de la forma despòtica, irresponsable i poc professional amb la qual s’ha fet l’ERO. Ha sigut López Jaraba i la seua cort celestial, juntament amb Price-Waterhouse i Garrigues, els que han fet l’empastre, és a dir, el Consell d’Alberto Fabra.
Els representants dels treballadors no anem a admetre que la resposta de l’empresa a un ERO vergonyós siga això de si no vols una cullerada ací tens una tassa. Això seria una burla als sindicats i un atemptat a la llibertat sindical. També significaria una pressió sobre el poder judicial al qual se li traslladaria, de forma indirecta, la decisió d’un hipotètic tancament, quan la seua funció s’ha de limitar a jutjar si l’ERO s’ha executat conforme a Llei. Això per no parlar de la mateixa Rosa Vidal, que quedaria en una situació prou esperpèntica en convertir-se ella mateix en víctima de l’ERO.
UNS ARGUMENTS INADMISSIBLES
L’objectiu del contracte programa és concretar, per períodes de 3 anys, els continguts de servici públic i objectius a desenrotllar; els percentatges de gèneres de programació; les aportacions amb càrrec als pressupostos destinades a les prestacions de servicis públics de ràdio, televisió, i el control de la seua execució per mitjà d’indicadors que permeten avaluar el grau de compliment dels compromisos adquirits. És un instrument de planificació. En eixe document no haurien d’entrar elements que s’allunyen de l’objectiu mateix del contracte programa.
Seria fals i pervers argumentar que l’increment de la massa salarial derivat de la readmissió dels treballadors acomiadats estrangularia l’empresa en no poder fer front a les nòmines i als salaris de tramitació. El cost d’una sentència contrària a l’ERO no pot ser imputat a un exercici econòmic posterior. Ha de tindre el mateix tractament que els vora 1.200 milions d’euros de deute financer que va generar l’antiga RTVV i per tant haurien de ser assumits per la Generalitat. Una altra cosa és que l’empresa vulga presentar un nou ERO una volta analitzades les causes que hagen pogut provocar la nul.litat o improcedència de l’actual. I, per descomptat, també està en les seues mans negociar amb els sindicats una eixida diferent.
