Els liquidadors posen en marxa el procediment per a completar el pagament de la paga extraordinària de 2012

liquidadores-RTVV-efeEl Consell de Liquidació de RTVV SAU ha posat en marxa el procediment per a completar l’abonament de la paga extraordinària de 2012, en compliment amb el previst en la disposició vint-i-dos de la Llei 11/2015 de 29 de desembre, de pressupostos de la Generalitat. (DOCV de 31 de desembre de 2015).

Donat que estem tots fora de l’empresa, hem de ser nosaltres qui demanem formalment el pagament. Per a fer-ho efectiu cal descarregar-se el model de sol·licitud que hi ha penjat en www.rtvv.es , completar-lo, signar-lo i enviar-ho escanejat a la direcció  de correu electrònic: gestionlaboral2016@rtvv.es

El termini de recepció de sol·licituds finalitzarà el  30 de setembre de 2016. Els liquidadors tenen previst fer 4 torns de pagaments al llarg de setembre.

Es recorda igualment que l’abonament es realitzarà en el compte bancari que s’indique en la sol·licitud. Únicament en cas d’haver modificat el mateix cal aportar còpia de l’acreditació de titularitat bancària. 

(Qualsevol informació addicional pot adreçar-se al correu electrònic referit)

TOT EL QUE HAS DE SABER SOBRE LA TRIBUTACIÓ DE LA INDEMNITZACIÓ

Hisenda 0El text que vos presentem és un resum de la informació aconseguida pels companys de M1LDENOU després d’haver-se reunit amb del responsable de la Dependència Regional de Gestió Tributària de València. A la reunió van assistir Reis Juan, presidenta de l’associació i Sergi Capelo, company i expert en temes tributaris.

L’escrit ha estat redactat per Capelo i té caràcter merament informatiu per intentar esbrinar quins escenaris es presenten en cas que algun ex-treballador de RTVV SAU siga contractat de forma temporal per  la Corporació Valenciana de Mitjans de Comunicació (CVMC), la nova RTVV. Intentem respondre si els diners percebuts per la indemnització de l’ERO extintiu haurien de tributar i en quines condicions.

1.- Qui és competent per decidir en matèria tributària?

En primer lloc, cal dir que la Dependència Regional de Gestió Tributària de València no és competent per fixar un criteri sobre si existeix o no successió d’empresa en el cas de la CVMC. Ara bé, encara que el criteri ho ha d’establir la Direcció General de Tributs (DGT), a Madrid, mitjançant una resolució vinculant, opina que, donat que es tracta d’una empresa que té la mateixa activitat que RTVV i que el lloc de treball i el propietari son també els mateixos, és molt probable que el criteri siga que no hi ha hagut una desvinculació real dels treballadors amb l’empresa.

Es podria argumentar que, tractant-se d’una empresa pública, la DGT pot entendre que no hi ha hagut intencionalitat de successió empresarial. Però hem trobat una resolució de 2005 sobre l’empresa pública catalana Aigües Ter-Llobregat en la què queda meridianament clar que un treballador, que havien acomiadat 2 anys arrere i que torna en un lloc d’alta direcció, ha de tributar per la seua indemnització perquè ha deixat d’estar exempta.

Això ens fa pensar —i no és més que la nostra opinió— que ens trobem davant el pitjor escenari possible. Sobretot, perquè el fet que l’Agència Tributària determine l’existència de successió empresarial no té translació directa als tribunals de Justícia, encara que es pot utilitzar com un argument més.

hisenda 42.- Davant este panorama, què hem de fer?

En primer lloc, presentar, com més prompte millor, una pregunta vinculant a la DGT. Estimem que tardarà de 2 a 3 mesos a contestar, encara que, legalment, té un termini de 6 mesos per fer-ho. Això vol dir que, molt probablement, la CVMC començarà a contractar abans que arribe la resposta. D’acord amb el Comitè d’Empresa s’ha decidit que la pregunta la presentarà MildeNou.

Si la resposta de la DGT és que no hi ha successió d’empresa, cap problema i tots tan contents pel que fa a les nostres obligacions tributàries. Però si la resposta és que les indemnitzacions d’aquells que estiguen treballant a la nova RTVV ja no estan exemptes, hauran de pagar.

3.- Què diu el Reglament de l’Impost de la Renda de les Persones Físiques (IRPF)?

Article 1. Indemnitzacions per acomiadament o cessament del treballador.

El gaudi de l’exempció prevista en l’article 7.i) de la Llei 35/2006, de 28 de novembre, de l’Impost sobre la Renda de les Persones Físiques i de modificació parcial de les lleis dels Impostos sobre Societats, sobre la renda de no residents i sobre el patrimoni, queda condicionat a la real efectiva desvinculació del treballador amb l’empresa. Es presumeix, excepte prova en contra, que no es dóna esta desvinculació quan en els tres anys següents a l’acomiadament o cessament el treballador torne a prestar serveis a la mateixa empresa o a una altra empresa vinculada a aquella.

Article 73. Termini de presentació d’autoliquidacions complementàries.

  1. Quan el contribuent perda l’exempció de la indemnització per acomiadament o cessament a què es refereix l’article 1 d’este Reglament, ha de presentar autoliquidació complementària, amb inclusió dels interessos de demora, en el termini que hi haja entre la data en què torne a prestar serveis i la finalització del termini reglamentari de declaració corresponent al període impositiu en què es produïsca esta circumstància.

4.- A qui pot ahisenda 3fectar?

Pot afectar a qualsevol treballador que haja estat inclòs en l’ERO d’extinció de RTVV, SAU i torne a prestar el seus serveis en la CVMC (sempre que el criteri de la DGT siga que no hi ha hagut desvinculació laboral) en qualsevol modalitat: amb un contracte laboral fixe o temporal, de jornada sencera o parcial, d’alta direcció i, fins i tot, com autònom.

5.- Com es paga?

Es pagaria fent una declaració complementària de l’IRPF sobre la declaració corresponent a l’any 2014, és a dir, la que es va presentar al juny de 2015. En esta declaració complementària els treballadors afectats haurien d’incloure els diners percebuts com a indemnització en 2014, que passaria a ser renda del treball. El termini per a presentar esta declaració complementària acaba el mateix dia que el de la declaració de l’any que ve. És a dir, el 30 de juny de 2017. Com que la indemnització es va pagar en dos voltes i en anys fiscals diferents, també s’hauria de fer una complementària de la declaració de 2015, que és la que s’ha presentat enguany, afegint com a renda del treball la part d’indemnització percebuda al 2015. Per a esta segona complementària, el termini seria el mateix: el 30 de juny de 2017.

Quant es paga?

Donat que la indemnització s’ha generat al llarg de tota la vida laboral en l’empresa, té una reducció per ser renda generada en més de dos anys. Pel que fa a la complementària de 2014, la reducció seria del 40%. És a dir, que de cada 1.000 € rebuts en la indemnització, s’haurà de tributar per 600 €. Com que la llei de l’IRPF es va modificar al 2015, en la complementària corresponent a eixe període fiscal, la reducció serà només del 30%, és a dir, que de cada 1.000 € percebuts s’haurà de tributar per 700 €. En els dos casos, la quota s’ha d’incrementar amb els interessos de demora que van acumulant-se dia rere dia, per la qual cosa no és gens interessant esperar a l’últim dia per regularitzar la situació.

Es pot recórrer?plus-minus-balance 3d

Sí. La pressuposició de la DGT que es manté la vinculació amb l’antiga empresa admet prova en contrari i cada treballador (en cap cas, l’empresa) haurà d’acreditar que hi ha hagut una desvinculació real que permeta mantindré l’exempció fiscal de la indemnització. El recurs ha de ser forçosament individual i no col·lectiu. El recurs no paralitza l’obligació de tributar. Si el recurs no fructifica, caben més recursos davant el Tribunal Econòmic Administratiu Regional (TEAR) i després davant el TSJCV i el Tribunal Suprem. El TEAR és gratuït. Els altres, no. El termini per presentar recurs es de 4 anys, encara que, una vegada presentat el primer recurs, el termini es paralitza.

I què passa si no regularitze?

Com que a Hisenda també llegeixen els diaris, seria molt arriscat pensar que l’Agència Tributària no se’n adone que estàs treballant. Si passat el termini, no hem regularitzat la situació, Hisenda obrirà un expedient, farà una declaració paral·lela i, a més de pagar els impostos i els interessos, podrà sancionar amb una multa d’entre el 50% i el 100% de la quantitat defraudada. No paga la pena. A més, per a qualsevol recurs, ja no tindreu un termini de 4 anys, sinó de 30 dies.

I què passa si un tribunal diu que no hi ha successió d’empresa? I què passa si l’Au­dièn­cia Nacional diu que l’ERO és nul i ens toca tornar la indemnització?

En estos casos, i a petició del contribuent, perquè l’Agència Tributària no actuarà d’ofi­ci, heu de reclamar que vos tornen els diners. I ho faran sempre que no hagen passat 4 anys des que vau regularitzar la vostra situació perquè, aleshores, Hisenda ja no té obligació de tornar-vos els diners.

hisenda 2Hi ha algun precedent semblant al nostre?

Sí. Hem trobat algunes resolucions vinculants de la DGT sobre casos que, encara que no són idèntics al nostre, sí que ens permeten fer-nos una idea de quina serà, probablement, la decisió de la DGT. Els podeu consultar ací:

http://petete.minhap.gob.es/Scripts/know3.exe/tributos/consulta/texto.htm?NDoc=15360&Consulta=%2EEN+NUM-CONSULTA+%28+2263-00%29&Pos=0&UD=1

http://petete.minhap.gob.es/Scripts/know3.exe/tributos/CONSUVIN/texto.htm?NDoc=20696&Consulta=%2EEN+NUM-CONSULTA+%28V1909-11%29&Pos=0&UD=1

http://petete.minhap.gob.es/Scripts/know3.exe/tributos/CONSUVIN/texto.htm?NDoc=2169&Consulta=%2EEN+NUM-CONSULTA+%28v1087-05%29&Pos=0&UD=1

http://petete.minhap.gob.es/Scripts/know3.exe/tributos/CONSUVIN/texto.htm?NDoc=4236&Consulta=%2EEN+NUM-CONSULTA+%28v0316-06%29&Pos=0&UD=1

Però tot açò és molt complicat, no?

Bé, una miqueta. Però, per facilitar-vos un poc les coses i poder fer, si voleu, una simulació de quant hauríeu de pagar si, finalment, la indemnització deixa d’estar exempta, hem fet un manual que vos pot aclarir prou les coses. Si amb el manual tampoc vos aclariu, podeu consultar amb el gestor que vos fa la declaració o preguntar en l’administració de l’AEAT que vos correspon. No vos faran la declaració però vos diran com fer-la. De qualsevol manera, no vos precipiteu perquè mentre no diguen que van a començar a contractar no heu de fer res.

https://drive.google.com/file/d/0Bxlv-t6271GpSHRhUk1UUHFybUE/view?usp=sharing

 

EL DEBAT SOBRE RTVV DESTAPA MOLT DE TRANSFORMISME IDEOLÒGIC

pancartaEls extreballadors de RTVV no tenen motius per estar contents. El tractament que els dóna la nova llei no fa altra cosa que rebaixar els acords de l’ERO i, en fer-ho, vulnera drets laborals que podrien acabar en els tribunals.

De l’actuació dels polítics poca cosa es pot dir que no s’haja dit ja. Del que no s’ha parlat és del suport mediàtic que han rebut els polítics suposadament progressistes per part de persones i organitzacions pretesament progressistes a través de plantejaments laborals clarament reaccionaris. I paga la pena que en parlem perquè encara hi ha qui pensa que és possible compatibilitzar idees avançades amb postures laborals retrògrades.

PARTIR DE ZERO I DESPRÉS BAIXAR UN POC MÉS

quan defensav

El president de la Unió de Periodistes en novembre de 2013 , quan defensava que la nefasta gestió de RTVV no la pagaren els seus treballadors.

La cronologia dels fets és la següent: Fabra, un any després de tancar RTVV, anuncià que estava disposat a reobrir-la “partint de zero”. L’expressió li féu molt de goig a la Unió de Periodistes Valencians que la feu pròpia i li donà una ampla difusió (minut 2’17”). A continuació, per a reforçar esta postura, començà a pregonar-se que els extreballadors de RTVV eren “uns privilegiats”. I eren privilegiats perquè havien cobrat una bona indemnització. L’altre argument era que els extreballadors no es mereixien tornar perquè, o eren manipuladors o havien consentit la manipulació. I entre una cosa i altra és inevitable recordar la perla de Mònica Oltra dient que els extreballadors deixaren de ser herois des del moment que firmaren l’ERO i cobraren.

REIVINDICANT EL SEGLE XIX

Primer anniversari del tancament de les emissions de RTVV en novembre de 2014, quan Puig i Morera miraven els treballadors a la cara.

Primer aniversari del tancament de les emissions de RTVV en novembre de 2014, quan Ximo Puig i Enric Morera miraven els treballadors a la cara.

Els missatges, explicats de forma més crua i entenedora, volen dir que els extreballadors ja tenen l’estómac prou ple i que ha arribat el moment que deixen el seu lloc a treballadors més famolencs. Estos treballadors més famolencs, entre altres, pensen que haver cobrat 35 dies per any treballat és un privilegi. La qual cosa és tant com dir que la reforma laboral del PP és molt generosa. Que és tant com dir que ells amb menys indemnització s’haurien conformat. Amb este punt de partida, no seria del tot descartable que algun d’ells, en cas d’haver nascut en el segle XIX, hagueren fet una magnífica carrera com a esquirols. Clar que, ben mirat, el tancament de RTVV, en el fons, no fou més que un tancament patronal propi del segle XIX.

ES QUE NO HI HAVIA CALATRAVES A RTVV?

Tots sabem que no manipula qui vol, sinó qui pot, però en el cas de RTVV sembla que manipulaven tots i, si no s’acusa a tots de violar i robar és perquè encara no se’ls ha ocorregut. I si no manipulaven, violaven i robaven segur que eren culpables per no haver impedit la manipulació, les violacions i els robatoris. Els obrers de la construcció estan de sort perquè ningú els culpa a ells de què caiguera el trencadís del Palau de les Arts i tots apunten únicament a Calatrava.

La manipulació no té entitat pròpia, sinó que és el fruit dels sectaris i els mercenaris. I després de veure fins a on han arribat alguns escrivint quatre ratlles, aborrona pensar fins on podrien arribar si treballaren en una televisió.

DE LA HEROÏCITAT AL SALVE’S QUI PUGA

el temps

Titular d’El Temps (12/07/2016), primer manipulat i després canviat sense explicacions.

Les disquisicions de Mònica Oltra sobre la heroïcitat tenen una sèrie de connotacions sobre les quals paga la pena reflexionar. Per a ella no hi ha drets laborals, sinó lluites laborals. Nosaltres pensem que les lluites són imprescindibles per arrancar i consolidar nous drets i que mal aniríem si cada vegada calguera mobilitzar-se per a gaudir-los. Però, posats a parlar d’heroïcitats, no sabem què resulta més heroic, si la constància dels treballadors concentrant-se cada divendres a les portes del Palau de la Generalitat o la constància d’Oltra en menysprear-los i negar-se a negociar amb ells. Ironies de la vida: la lluita pels drets laborals que ens ocupa ara són els que ens escatima ella i li reclamem a ella.

Més greu ens sembla encara que la Vicepresidenta considere que els treballadors perden els seus drets a reclamar des del moment que cobren una indemnització. Els empresaris pensen el mateix que ella, per això defensen l’acomiadament lliure a canvi d’una indemnització. Alguna cosa està fallant estrepitosament quan persones i sectors suposadament progressistes converteixen drets en paper mullat i quan en la seua ideologia perden sentit conceptes com els de solidaritat i empatia mentre avança el “salve’s qui puga”, la hipocresia i la demagògia.

ELS EXTREBALLADORS DE RTVV VÍCTIMES DE LA IMPROVISACIÓ, LA HIPOCRESIA I LA INCOMPETÈNCIA

trioCada vegada està més clar que la reobertura de RTVV es convertirà en una macedònia judicial de dimensions siderals. El pitjor és que quasi tots els conflictes que ens esperen a la volta de la cantonada es podrien evitar amb un mínim de sentit comú i voluntat política. Este govern ha perdut, i ens ha fet perdre, un any navegant entre la improvisació, la hipocresia i la incompetència. Tindrem temps de sobra per parlar de les qüestions tècniques que implica el debat sobre RTVV, hui el que volem es dibuixar el circ.

PRIMER ACTE: TOT EL PODER PER A LES CORTS

El Consell mai no ha volgut saber res dels extreballadors de RTVV. De fet, el President de la Generalitat, Ximo Puig, no ha rebut ni una sola vegada el Comité d’Empresa malgrat que tots els divendres ha estat concentrant-se a les portes del seu despatx demanant parlar amb ell. Durant la campanya electoral era ell qui buscava el Comité. Ara és el Comité el que el busca a ell. La diferència és que el President sempre fou ben acollit i ara, una vegada en el govern, no s’ha dignat a dir-li ni bon dia.

trio2Mònica Oltra tampoc no s’ha reunit amb el Comité d’Empresa ni una vegada, però sí que ens ha dit bon dia, ens ha passat la mà per l’esquena i algú afirma que  fins i tot li ha vist brollar alguna llagrimeta de solidaritat. Però al mateix temps que feia això per davant, en els corredors del Palau es referia als extreballadors de forma despectiva anomenant-los “els herois de RTVV”. Salvar la gent està molt bé, però als herois no cal salvar-los perquè se salven ells sols.

L’excusa de Puig i Oltra per castigar-nos amb la seua indiferència era que el tema RTVV era cosa de les Corts i que ells farien el que digueren les Corts.

SEGON ACTE: ES DESCONSENSUA LA LLEI CONSENSUADA

Anem a botar-nos la quantitat de documents que s’han presentat i hem presentat en les Corts, les compareixences que hem fet, les reunions que hem mantingut i l’aparent sintonia que ha existit entre el Comité d’Empresa i els portaveus dels grups parlamentaris. El que cal destacar és que, com a  fruit de tot l’esmentat, es va arribar a una proposició de llei firmada per PSPV, Compromís i Podem. La proposició de llei conté tres punts referits als extreballadors de RTVV que rebaixen de forma substancial els plantejaments realitzats pel Comité d’Empresa. Entre altres coses perquè entre el PSPV, Compromís i Podem hi havia diferències sobre el tractament a donar als extreballadors. Tanmateix, després de un tira i arronsa van arribar a un consens entre ells que es va plasmar en la firma conjunta de la proposició de llei que ara es debat en les Corts.

trioEls extreballadors no teníem motius per a estar satisfets amb la proposició de llei en considerar que era clarament insuficient. El que no podíem imaginar és que els mateixos que la van firmar anaven a buidar-la encara més de contingut a través d’esmenes.

Socialistes i Compromís en un acte de deslleialtat han fet una aliança per a desdibuixar la llei que ells mateixos havien firmat i presentat. Podem, davant el trencament del consens n’ha presentat una altra més pròxima als plantejaments dels extreballadors.

Antonio Montiel, com a portaveu de Podem, sabrà si té motius extres per a queixar-se de l’actual situació. Ho diem perquè hores abans de la investidura de Ximo Puig va fer firmar al PSPV i Compromís un escrit en el qual delegaven en ell la responsabilitat de fer la llei de RTVV. Es tracta d’un document que mai no s’ha fet públic però que és evident que ha quedat en paper mullat.

L’ EXCUSA MÉS HIPÒCRITA MAI NO CONTADA

Socialistes i Compromís justifiquen el gir de 180 graus que han donat en base a l’existència d’un informe del Consell Jurídic Consultiu que qüestiona els suposats avantatges que la proposició de llei dóna als extreballadors. No anem a entrar en detalls. Simplement volem deixar constància de que es tracta d’un informe sense cap rigor i que tant el portaveu del grup socialista, Manolo Mata, com el de Compromís, Fran Ferri, saben que és així. I ho saben perquè el Comité d’Empresa ho ha debatut amb ells i no poden negar que el text de la llei i restituir els drets als extreballadors de RTVV és perfectament possible i viable. No podran negar-ho.

Però el que resulta escandalós no és que el Consell Jurídic Consultiu on pastura Francisco Camps realitze un informe sobre la llei. El que és escandalós és que este no l’havia demanat ningú en les Corts ni era cap requisit per a tirar endavant el tràmit parlamentari.

EL CONSELL TIRA LA PEDRA I AMAGA LA MÀ

Vidal2

Publicació completa al DOGV núm. 996, d’1/02/1989

Qui havia demanat un informe al Consell Jurídic Valencià no foren les Corts sinó el Consell. El mateix Consell que deia que la llei de RTVV era competència única i exclusiva del parlament valencià. El mateix Consell on Ximo Puig i Mònica Oltra justificaven que no rebien el Comité d’Empresa perquè el nostre interlocutor estava en les Corts. A això se li diu tirar la pedra i amagar la mà.

Ja sabem que el Consell va demanar l’informe al Consell Jurídic Consultiu sense més objectiu que posar pals en les rodes d’una llei ja de per sí insuficient i obligar els portaveus socialista i de Compromís a trencar l’acord al qual havien arribat amb Podem. Però, qui concretament fou el que proposà demanar l’informe? Tenim la resposta perquè en el mateix informe el Consell Jurídic Consultiu diu que la “consulta facultativa” (és a dir ni obligatòria ni preceptiva sinó discrecional, opcional i lliure) ha sigut “formulada pel Secretari Autonòmic de Presidència per delegació del President de la Generalitat”, és a dir, Andreu Ferrer.

El més curiós del cas és que l’objectiu de l’informe era limitar els mèrits dels extreballadors per a tornar a RTVV i defensar que estos passaren per unes noves oposicions. Diguem curiós perquè el seu company, el Secretari Autonòmic de Comunicació, José María Vidal, és extreballador de RTVV i dóna la circumstància que és un dels pocs que va aconseguir al llarg de 25 anys entrar en plantilla a través d’un concurs de mèrits sense passar per una oposició. Heus ací la publicació completa al DOGV num. 996 d’1 de febrer de 1989. 

Amb aquests draps, quin trage es pot fer?

VICEPRESIDENTA @MonicaOltra , ELS TREBALLADORS D’RTVV LI AGAFEM LA PARAULA

La planta de Galmed al Port de Sagunt (Camp de Morvedre)

Té el Consell un tarannà negociador i dialogant en l’àmbit laboral? Diu la seua portaveu, Mònica Oltra, que sí, que treballen amb un doble objectiu: evitar que es perden llocs de treball i intentar que els recuperen aquells treballadors i treballadores que han estat víctimes d’EROs brutals en aplicació de la reforma laboral del PP.

Eixe és el sentit literal de la intervenció d’Oltra en la roda de premsa posterior al Consell del passat 3 de juny.

Mònica Oltra es refereix a la tasca mediadora que ha fet l’executiu valencià perquè l’empresa alemanya ThyssenKrupp recupere els  treballadors acomiadats en 2013, quan es va desmantellar la fàbrica de Galmed al Port de Sagunt.

El procés a la planta del Camp de Morvedre és molt senzill:  l’empresa ja ha contractat una desena de persones (tècnics de manteniment, personal administratiu i de recursos humans) per a preparar la posada en marxa de la factoria. Ara s’obrirà un període perquè els 164 treballadors acomiadats fa 3 anys pugen inscriure’s en un registre per tornar a la feina. Perquè l’empresa considera que són els que millor i més ràpidament poden posar en nivell competitiu Galmed.

Mònica Oltra també subratlla que el Consell està “al costat dels drets dels treballadors i de les treballadores”, en ser preguntada per un altre ERO que plana sobre el cap ls plantilla d’Indra, empresa que treballava per a Vodafone i que ha deixat la contracta en mans de Markel, amb el consegüent perill de quedar-se en el carrer.

A l’altra vorera de la plaça de Manises, la Diputació de València ha decidit dinamitar Imelsa, metàfora de la corrupció del PP. L’ha reconvertida en una nova empresa, Divalterra. Nova gestió, nova estructura, nous horitzons empresarials i nova cultura de societat pública. Tot i això, Divalterra ha decidir assumir 730 treballadors d’Imelsa, a pesar que la seua contractació havia estat sense passar cap prova pública d’accés.

A la plaça Manises ens concentrem cada divendres els treballadors de RTVV amb una consigna que cada dia que passa té mes pes, si tenim en compte totes les imputacions que pesen sobre antics directiu de l’empresa:  “Els treballadors no som els culpables”.

A més de no ser responsables del caos empresarial, demanem un tracte similar al que el Consell i Diputació apliquen en diversos àmbits empresarials: respecte pels drets laborals, diàleg amb les parts afectades, mediació, empatia.  Sí , vicepresidenta Mònica Oltra, li agafem la paraula i estaríem encantats de poder dialogar sobre els principis que el Consell ha verbalitzat.

 

EL COMITÉ D’EMPRESA DENUNCIA IRREGULARITATS EN LA TRAMITACIÓ DEL DICTAMEN DEL CONSELL JURÍDIC CONSULTIU SOBRE LA LLEI DE RTVV I DEMANA LA SEUA NUL.LITAT

La base de la denuncia feta pel Comité d’Empresa de RTVV és que una de les conselleres, que va emetre un vot particular contrari a la tramitació de la llei, estava obligada a inhibir-se i no ho va fer. La denúncia s’ha presentat al President del Consell Jurídic Consultiu, al Consell i als Grups Parlamentaris de les Corts Valencianes.

RTREEl Comité d’Empresa de RTVV ha traslladat al Consell Jurídic Consultiu que en el debat sobre el dictamen emés en relació a la Proposició de Llei del Servei Públic de Radiodifusió i Televisió d’àmbit autonòmic es va contravenir el reglament de la institució.

Concretament, el Comité adverteix que en la discussió va participar la Consellera Dª María Luisa Mediavilla Cruz, la qual fou treballadora de RTVV. Esta consellera, a més, va signar un vot particular en el qual argumenta a favor que el CJC emeta un criteri desfavorable a la tramitació de la Proposició de Llei.

LA CONSELLERA VA FER CAS  OMÍS DEL REGLAMENT DEL CJC

El Comité adverteix que Dª. Maria Luisa Mediavilla s’hauria d’haver inhibit, com regula l’article 10 del reglament del CJC:

Los miembros del Consell Jurídic Consultiu tienen la obligación de inhibirse del conocimiento de los asuntos en los que tengan interés o que afecten a personas físicas o jurídicas con las que estén o hayan estado unidos por vínculos profesionales o de parentesco.
La inhibición de un Consejero deberá hacerse por escrito dirigido al Presidente antes de la discusión del asunto, o verbalmente al darse cuenta del mismo en la sección, comisión o Pleno, lo que se reflejará en el acta.
Si se plantearan dudas o discrepancias sobre si debe o no inhibirse algún Consejero, decidirá el Pleno del Consell Jurídic Consultiu en la propia sesión o en una independiente anterior a la deliberación sobre el asunto, según decida el Presidente del Consell Jurídic Consultiu”.

Amb l’existència del seu vot particular és evident que la Consellera no es va inhibir com era la seua obligació, ni la va plantejar al Ple del Consell Jurídic Consultiu, ni este ha pres cap decisió al respecte.

UNA CONSELLERA REINCIDENT

Es dóna la circumstància que Dª Maria Luisa Mediavilla no és la primera vegada que deixa d’inhibir-se en casos en els quals obligatòriament hauria de fer-ho. De fet en l’any 2001, com a magistrada suplent de la sala del Social de TSJ, ja va intervindre de forma irregular en diversos casos en els que estava demandada RTVV mentre ella treballava al mateix temps per a RTVV.  Veure informació

Davant esta situació anòmala, el Comité sol·licita que es convoque una nova sessió plenària del CJC i es debata el dictamen amb suficients garanties i conforme al Reglament que ordena el funcionament de la institució.

EL CJC HAURIA D’ABSTINDRE’S DE VALORAR L’ERO

El Comité també trasllada al CJC que el dictamen emés inclou valoracions sobre el contingut de l’acord d’ERO, instant a no complir un dels seus punts. El Comité considera que el CJC envaeix un terreny, el de la negociació col·lectiva, que la Constitució, la Llei Orgànica de Llibertat Sindical i l’Estatut dels Treballadors reserven als agents socials, empreses, sindicats i representants dels treballadors. 

EL CJC QÜESTIONA LA PROPOSICIÓ DE LLEI DE RTVV I CONVIDA EL CONSELL A NO APLICAR EL PUNT 6 DE L’ACORD DE L’ERO

Si alguna cosa s’ha de posar en relleu del dictamen del Consell Jurídic Consultiu és la seua falta de rigor. Dir, per exemple, que RTVV SAU no existeix és desconéixer la realitat. I clar, quan les premisses fallen, les conclusions també. L’informe dóna molts consells que semblen interessats, però fonamenta molt poc tot allò que diu. I diu coses tan grosses com que el Consell no hauria d’aplicar la clàusula sisena de l’ERO.

És d’esperar que el dictamen no siga una maniobra del Consell per posar pals en la roda de les Corts, que són les úniques que intenten avançar en contrast amb la inoperància del Consell.

La trista realitat és que l’anomenat govern a la valenciana només ens ha portat més tortura laboral, més indecisions i més sensació de sentir-nos enganyats perquè, igual que amb el PP, les coses semblen estar decidides i nosaltres molestem. 

MOLT QUE QÜESTIONAR I POC AVANÇAR

14431780422031L’informe del Consell Jurídic Consultiu qüestiona el primer punt de la Disposició transitòria novena de la Proposició de Llei del Servei Públic de Radiodifusió i Televisió d’Àmbit Autonòmic, de titularitat de la Generalitat i en el qual es diu:

La contractació temporal en la nova Corporació i les societats que en depenguen tindrà caràcter excepcional i per a la provisió dels llocs que, per raons d’urgència o altres degudament justificades, hagen de ser coberts de manera temporal, caldrà ajustar-se a les obligacions contretes en l’acord que va posar fi a l’expedient de regulació d’ocupació d’extinció del grup RTVV subscrit al seu dia.”

En el seu raonament, el CJC qüestiona que siga aplicable el punt 6 de l’acord de l’ERO per a les primeres contractacions que haja de fer la Corporació Valenciana de Mitjans de Comunicació. L’acord recollia el següent:

La ley 4/2013 no cuestiona que en un futuro próximo la Generalitat vuelva a ejercer los derechos derivados del artículo 56 del Estatuto de Autonomía y la correspondiente reapertura de los servicios de la radio y la televisión pública.

En caso de que la mencionada reapertura se produjera en los dos años siguientes a partir de la fecha de la finalización establecida para proceder a las extinciones de contrato de trabajo del presente ERE, el 30 de junio de 2015, las dos partes acuerdan que esta medida implicaría la prioridad en la contratación por parte de la nueva radio televisión de los actuales trabajadores de RTVV SAU que así lo soliciten.

La prioridad operará en las contrataciones de carácter temporal hasta tanto se celebren pruebas selectivas y, en todo caso, en éstas, computarán en fase de valoración de méritos con carácter diferenciado de cualquier otro: haber trabajado en RTVV, haber accedido mediante proceso selectivo y la antigüedad.”

L’acord de l’ERO d’extinció va ser subscrit per RTVV SAU, que es troba en procés de liquidació, però no totalment finiquitada com apunta equívocament l’informe del CVC en la seua pàgina 30. L’acord de l’ERO va ser avalat el seu dia pel Consell de la Generalitat, en tant que tenia repercussions pressupostàries i de recol·locació d’una trentena de treballadors. En la sessió del 2 de maig de 2014 el Consell no va posar cap objecció al conjunt de l’acord assolit.

Posar en dubte l’aplicació d’un punt de l’acord que va ser sotmés a la consideració de Comité d’Empresa i votat en assemblea pels treballadors de RTVV SAU pot implicar la no execució en la seua totalitat de l’acord signat a les 23:30 del 23 de març de 2014, un text que desplega els seus efectes fins a dos anys després del 30 de juny de 2015.

EL CJC TAMBÉ IGNORA LA LLEI 12/2015

Este punt 1 de la disposició addicional novena no fa sinó recollir l’acord de l’ERO per als contractes temporals de posada en funcionament de la futura RTVV i traslladar a la pràctica la disposició addicional segona de la Llei 12/2015, de 29 de desembre , de la Generalitat sobre recuperació del servici públic de radiodifusió i televisió , on es recull que “En l’elaboració de la futura llei, s’haurà de tenir en especial consideració l’experiència acumulada i el sistema d’accés del personal al servei de l’antiga RTVV, SAU.”

Entenem, per tant, que es pot millorar la redacció, però no és possible contravenir un acord i una llei votada per les actuals Corts fa mig any.

L’ÚNICA EIXIDA, LA NEGOCIACIÓ

L’informe del CJC també apunta:

“Cuestión distinta, que deberá ser valorada por el legislador autonómico, es que, como consecuencia de los procesos judiciales pendientes sobre la constitucionalidad de la Ley de supresión de la prestación de los servicios de radiodifusión y televisión, como también de disolución y liquidación de Radiotelevisión Valenciana, SAU, y sobre el expediente de regulación de empleo relativo a la extinción de las relaciones laborales de la plantilla anterior, deba proceder a adoptar las medidas necesarias en relación con el personal de la extinta RTVV, SAU en los términos que acordaran, en su caso, las resoluciones judiciales.”

Este punt, en relació a la suposada inseguretat jurídica que s’apunta en un dels dos vots particulars, ens situa de nou en la proposta que el Comité d’Empresa va traslladar en abril als grups polític que donen suport a l’actual Consell i també al propi Govern valencià per via del Secretari Autonòmic de Comunicació, José Maria Vidal, en la reunió del 14 d’abril.

En l’esmentada proposta del CE es recull un acord de conciliació a l’Audiència Nacional , amb la implicació del 6 sindicats presents al Comité d’Empresa, que permet desblocar el conflicte judicial amb la retirada de la demanda presentada per la CGT i un pla d’incorporacions progressives conforme el model acordat per les Corts i respectant els drets laborals dels extreballadors.

Esta proposta sempre ha sigut més avantatjosa per a totes les parts perquè facilita la recuperació del servei públic de ràdio i televisió públiques en temps més curts; fa possible la recuperació de treballadors del sector audiovisual; és coherent amb la llei 12/2015, i dota de la major seguretat jurídica al procés de recuperació del servei públic de radiodifusió i televisió d’àmbit autonòmic.

Proposició de Llei de la nova RTVV

VALENCIA, 09/05/2016.- Los portavoces de los diferentes grupos políticos de la comisión parlamentaria de Radiotelevisión Valenciana en un momento de la misma, que vota la propuesta de texto normativo de la futura ley del servicio público de radiotelevisión. EFE/Manuel Bruque 4651#Agencia EFE

Foto: EFE / Manuel Bruque

Per l’interés que desperta, i per la transcendència que té per al futur del conjunt d’extreballadors de RTVV, ací teniu la Proposició de Llei del Servei Públic de Radiodifusió i Televisió d’àmbit autonòmic, de tituralitat de la Generalitat.

El text es va aprovar per la Comissió de Radiotelevió Valenciana i de l’Espai Audiovisual el 9 de maig, amb els vots a favor de Pspv, Compromís i Podem, l’abstenció de Ciutadans i el vot en contra del PP.

El text registrat ha estat elaborat per la Comissió de Ponents integrada per Antonio Montiel, Fran Ferri, Rosa Maria Peris, Antonio Subiela i Jorge Bellver. Prèviament a la seua redacció, la Comissió va escoltar , al llarg de 5 sessions, la compareixença de 15 ponents relacionats amb el sector audiovisual.

El passos que ha de seguir ara la tramitació són els següents:

  1.  Informe previ del Consell, que podria aprovar-se el divendres 13.
  2. Presa en consideració per part del Ple de les Corts, previsiblement el 25 de maig.
  3. Presentació d’esmenes
  4. Aprovació per part del Ple de Les Corts del text definitiu. A finals de juny o inicis de juliol.
  5. Elecció del Consell Rector i del Director general. A finals de juliol o començament d’agost si s’habilita calendari parlamentari.
  6. També està previst que el Comité d’Empresa de RTVV puga comparèixer davant la Comissió.

Entre les esmenes anunciades pel síndic de Podem, Antonio Montiel, figuren:

  • Demanar al Consell la transferència de crèdits necessaris per a posar en marxa la nova RTVV i poder fer les primeres contractacions. Estem parlant d’una partida de vora 27 milions €.
  • Introduir en l’articulat el sistema de contractació temporal a través de borses de treball per a fer front a contingències de càrrega de treball.

drets-laborals

OLTRA O COM INCOMPLIR COMPROMISOS NEGANT PROMESES

Sra. Vicepresidenta:

Fa huit mesos la Intersindical li va dirigir a una carta oberta que, malauradament, continua vigent. I així continuarà si insisteix a enrocar-se en discursos com el que féu divendres passat a Elx. Allí, en la roda de premsa, va fer tres afirmacions: que el Consell no ha incomplit cap promesa als treballadors de RTVV, que estos són el col.lectiu que més vegades s’ha reunit amb el Consell i que el govern valencià està seguint el seu full de ruta.

oltra-jupetc3ad-roigLa veritat és que té raó quan afirma que el govern valencià no ha realitzat cap promesa. La millor prova és que difícilment hauria pogut fer-la quan mai no s’ha dignat a reunir-se amb els representants dels treballadors. Ni vostè, ni el president Ximo Puig. Els nostres contactes amb el govern valencià s’han limitat a José Maria Vidal i ell sempre s ‘ha negat a tractar cap qüestió de tipus laboral. La postura de Vidal, tot cal dir-ho, és coherent amb allò que vosté planteja, que no és altra cosa que dir que el nostre interlocutor no és el Consell, sinó les Corts Valencianes.

Les Corts són les responsables d’establir quin és el model de la ràdio i televisió públiques però això no eximeix l’executiu d’abordar, fins on siga possible, els problemes jurídics i laborals que afecten els extreballadors. La seua, senyora Oltra, és una simple excusa per no negociar res.

Els representants dels treballadors han fet i continuen fent propostes als grups parlamentaris sobre el nou model de RTVV i podem assegurar-li que no hem trobat cap problema a l’hora de fer-los-les arribar. Els problemes han sorgit quan hem intentat lliurar al Consell les nostres iniciatives per trobar solucions laborals justes, sostenibles i amb totes les garanties jurídiques.

Es pot afirmar que el Consell no ha incomplit promeses, però només en la mesura que no se sent responsable ni ha assumit com a propis els compromisos assolits pels seus membres i les formacions polítiques que li donen suport. Vosté mateixa, megàfon en mà, va dir que el millor de RTVV eren els seus treballadors i que sempre anava a estar al seu costat. El mateix va assegurar Ximo Puig. També els partits polítics han manifestat el seu compromís amb els treballadors. I ho han fet per separat i també de forma conjunta i formal al voltant d’una mateixa taula. Li parlem de reunions on seien representants del PSPV, Compromís , Esquerra Unida i Podem. Pregunte’ls a ells.

trioEl consens al voltant de RTVV i el paper que havien de jugar els treballadors en la seua recuperació també es va veure reflectit en la presència destacada que es va voler donar al Comité d’Empresa en la firma del pacte del Botànic i en la presa de possessió tant de Ximo Puig com del seu Consell.

Afirma vosté que el govern valencià està seguint el seu full de ruta. Nosaltres no sabem quin és i pensem que tenim dret a saber-lo i a ser part activa en ell. Entre altres coses perquè és molt probable que eixe full no vaja enlloc sense la participació dels treballadors.

Les negociacions no sempre acaben en acords, però és irresponsable negar-se a encetar negociacions i malbaratar possibles acords. Sobre tot, quan tant hi ha en joc.

OLTRA, EN 2011: “EL VALOR MÉS GRAN DE RTVV SÓN ELS TREBALLADORS I LES TREBALLADORES. ANEM A ESTAR AMB VOSALTRES”

Setembre 2016
M T W T F S S
« ago    
 1234
567891011
12131415161718
19202122232425
2627282930  
%d bloggers like this: